dijous, 7 de setembre de 2006
> La contaminació de l'Ebre tampoc aconsella el transvasament
L'escalfament de l'ambient preelectoral ha volgut que les declaracions del ministre Jordi Sevilla sobre la possibilitat del transvasament d'aigua de l'Ebre al País Valencià hagin coincidit amb la jornada sobre els residus tòxics acumulats a l'embassament de Flix, celebrada ahir a Barcelona, just dos anys després que sortís a la llum el que molts ja sabien que hi havia sota les aigües. Va ser el Departament de Medi Ambient, dirigit llavors pel conseller Salvador Milà, qui va assumir el repte de descontaminar el pantà i es va atrevir a demanar responsabilitats a Ercros, que durant dècades ha gaudit d'una laxa legislació mediambiental que ha permès que l'Ebre sigui «un riu legalment contaminat». Des de llavors «la situació ha canviat molt», segons l'alcalde de Flix, que destaca la prova pilot per determinar la tipologia dels residus tòxics barrejats amb els llots i la implicació de les administracions en el projecte. És cert que s'ha posat fil a l'agulla, però també que els dubtes es multipliquen a mesura que es coneix «la bomba de rellotgeria» que s'ha de manipular, especialment riu avall: tant a la Ribera d'Ebre i al Baix Ebre com al Delta es reclama alguna cosa més que «una comissió de seguiment i disponibilitat pressupostària» davant un procés experimental únic al món, s'exigeixen garanties que l'entorn natural i la salut de les persones no es veuran afectats. La informació, un cop més, és clau. No només per a la conca de l'Ebre, sinó també per a les que reclamen l'aigua d'aquest riu contaminat. Aquest és un argument més per oposar-se a qualsevol transvasament, que és «sempre l'última opció», segons les declaracions amb què la ministra Narbona desautoritzava ahir el seu company de govern. La rectificació ha estat ràpida; cal esperar que també ho sigui la recuperació d'un pantà embrutat per mans privades i que es netejarà amb diners públics.
|
