Cada Ajuntament escull el tipus de ressalt que vol, i si bé inicialment es posaven sobretot en llocs estratègics com les entrades dels pobles, prop de rotondes, escoles o zones amb una gran presència de vianants, al final s'han anat escampant per tota classe de carrers. Estudis del RACC han demostrat que aquests elements han fet reduir la velocitat dels vehicles una mitjana de 20 quilòmetres per hora, i fonts d'aquest organisme expliquen que si bé fa encara no deu anys que es van començar a instal·lar, ha sigut en els últims dos quan se n'ha multiplicat l'ús, i que estan reduint la sinistralitat dins de pobles.

Per altra banda, Jan Penya, responsable de gestió de trànsit del Servei Català de Trànsit, explica que no hi ha cap normativa específica, però que l'ens vol fer, juntament amb el Ministeri de Foment, un catàleg d'elements com a pas previ a la normativa, si bé encara no hi ha dates concretes. «Són un element pràctic que està funcionant, però si no es senyalitzen o es posen en vies de molt de trànsit es pot convertir en un problema», tot i que no pensa que actualment se n'estigui abusant. A més, creu que en el futur encara hi haurà més sistemes de reducció de velocitat, com ara més radars.

Precisament el Servei Català de Trànsit ha elaborat un dossier tècnic sobre aquesta qüestió, amb els requisits tècnics recomanats. Aconsella que no facin més de 10 centímetres d'alt, i no col·locar-los en vies molt transitades o per on hi circulin vehicles pesats. Per això diu que «la seva incomoditat ha de ser admissible, no han de constituir un perill i s'han d'implantar amb prudència», ja que si no es fa així «aquests elements poden ser més perillosos que útils». Tot i això, en valora sobretot l'efectivitat.

Abans de l'aparició dels ressalts, els semàfors a l'entrada dels nuclis i les rotondes també es feien servir per reduir la velocitat, i han acabat sent complementaris amb les esquenes d'ase, si bé no tan importants.