Segons va explicar ahir Assumpta Bailac, després de la signatura del protocol per les institucions promotores del centre –Generalitat, ajuntaments de Salt i Girona i Diputació–, els criteris que s'han d'aplicar són els mateixos que en la resta de centres de creació: Cultura assumeix el 50 per cent de les aportacions públiques al projecte, i l'altre 50 per cent l'han d'assumir la resta d'institucions implicades. Per Bailac, però, un altre tema que està sobre la taula, el més important, i que és possible que s'escateixi en una reunió de les institucions la setmana que ve, és la personalitat jurídica del centre i la fórmula de gestió.

Bailac afirma que el departament és partidari de constituir un consorci, perquè una fundació és més adequada per a una iniciativa en què el promotor més important prové del sector privat, i no és el cas. La fórmula del consorci implica que la gestió del centre seria directa, com als centres de Reus i Terrassa, i no delegada, com és el cas, per exemple, del Teatre de Salt. En tot cas, s'ha de veure si des de l'inici s'opta per la fórmula definitiva o per una de transitòria.

Ahir, Bailac encara no havia proposat oficialment a Sunyer que ocupés el càrrec, i aquest no es va voler pronunciar, però tot fa pensar que si li ofereixen l'acceptarà.

PAPER CLAU DEL SMTA
Bailac afirma que el paper del Sistema Metropolità de Teatres i Auditoris de Girona serà clau perquè el centre desenvolupi les seves funcions, entre les quals hi ha «posar en valor les iniciatives ja existents al territori». «Els tres centres tindran cadascun el seu perfil, i buscaran una complementarietat. Quan parlem de cultura en xarxa volem dir això, que cal superar el model de grans equipaments i de petits que treballen mirant els grans. Els centres han de tenir la capacitat de fer una mirada del que està passant en el món de la creació al seu territori, identificar-ho i posar-ho en valor, introduir-ho a la xarxa de país», diu Bailac. Per facilitar aquest aspecte, ja es va constituir una mesa de coordinació amb els responsables dels teatres públics catalans, de la qual són membres, de moment, Cultura, el TNC, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors, i està previst que s'hi incorporin els tres centres de creació en un futur pròxim.

Pel que fa al SMTA, aquest està format pel Teatre Municipal, la sala La Planeta i l'Auditori de la Mercè, i el més lògic és que s'hi afegeixin el nou Auditori i la sala que es farà a la Coma Cros, a més d'un teatre en procés de reforma com és el de Celrà.

Bailac també va explicar ahir que s'estan posant les bases d'una agència de serveis culturals i difusió artística, seguint el patró de l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona, com a eina per millorar la circulació de les produccions a tot l'àmbit català. El centre haurà de tenir una relació estreta amb aquesta agència, que no es crearà, però, aquesta legislatura.

Els temps que s'estan marcant assenyala que Cultura i l'Ajuntament de Salt encarregaran el projecte de reforma dels espais necessaris de la Coma Cros, que s'elaboraria els pròxims tres mesos, i que les obres, que començarien a principis del 2007, podrien acabar-se dins el primer semestre. Paral·lelament, el centre podria treballar en la primera producció, que s'estrenaria l'any que ve a Temporada Alta, segons Bailac, o per primavera, «empenyent molt», segons Sunyer. Bailac i Sunyer insisteixen en els trets diferenciadors del centre gironí, com per exemple la possibilitat que creadors de fora del país treballin amb creadors d'aquí, seguint una fórmula propera a la residència, semblant a la que posa en pràctica Mal Pelo a L'Animal a l'Esquena. També es vol posar èmfasi en la incorporació de nous valors de la creació catalana.

Pel que fa als espais, l'Ajuntament de Salt ha fet una reserva d'una sala de 1.850 m² al tercer pis de la Coma Cros, però aquest és un espai amb multitud de columnes i, com a màxim s'hi poden fer les oficines, que no requereixen, però tant d'espai.

Per a les sales d'assaig i la sala gran s'hauran de preveure altres possibilitats, com per exemple una nau amb les característiques que té actualment la que hi assagen els Marrecs de Salt.