El portaveu municipal, cinquè tinent d'alcalde i regidor de Mobilitat, Jordi Hereu, de 41 anys, casat i amb dos fills, s'enganxa a la política de mans de Josep Verde Aldea, un dels representants del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, la formació que després es fusionarà amb el Partit Socialista de Catalunya-Congrés i la federació catalana del PSOE per formar el Partit dels Socialistes de Catalunya. Hereu acaba enamorant-se de la política durant les reunions clandestines que, els primers anys dels setanta, l'agrupació celebra en un poble de l'Alt Empordà, l'Armentera, on passa els estius de la seva joventut.

Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per Esade, entra a l'Ajuntament de Barcelona com a gerent del districte més petit de la ciutat, Les Corts, del qual serà nomenat regidor uns anys més tard. La seva etapa recent com a regidor de Sant Andreu i, més tard, com a regidor de Seguretat i Mobilitat de Barcelona posen a prova la seva capacitat de resoldre grans reptes. Durant els últims dos anys, Clos n'hi encarrega uns quants, com ara la implantació de l'àrea verda –la regulació més important de l'espai públic mai feta a Barcelona–, el desplegament dels Mossos d'Esquadra a la capital catalana o la posada en marxa de la polèmica ordenança de convivència, de la qual se'n surt sense gaires estridències.

Amb un gran suport de l'aparell dels socialistes de Barcelona i gràcies a figures influents dins del PSC, com Joan Ferran –president de la federació barcelonina del partit– o el mateix José Montilla, Hereu aconsegueix ascendir en l'escala de poder del govern de Barcelona amb la marxa d'un dels membres del nucli de l'alcalde, Ferran Mascarell, que és cridat per Pasqual Maragall, el març d'aquest any, per assumir la cartera de Cultura. Els canvis el col·loquen com a portaveu municipal i, amb ell, la branca del partit més montillista dels socialistes de Barcelona pren força al mateix moment en què es debilita el cercle de confiança de Joan Clos, que aprofita els canvis, no obstant això, per blindar els seus regidors més pròxims, Assumpta Escarp i Xavier Casas.

Jordi Hereu ha estat sempre en les llistes d'hipotètics substituts de l'alcalde. A més, el seu cognom no li ha fet cap favor i ha suscitat més d'un acudit. En l'última remodelació del govern municipal, els rumors que l'assenyalaven com a alcaldable es van revifar fins al punt que ell mateix en feia broma entre passadissos. Si bé Hereu, de caràcter afable i discurs polític ferm, s'ha guanyat força simpaties entre la mateixa oposició, no ha fet el mateix amb els grups antisistema de la ciutat, que sempre l'han assenyalat com a l'executor, com a cap de la Guàrdia Urbana, de la repressió policial contra els grups d'esquàters de la ciutat. Els seus detractors de dins i fora del partit critiquen la seva joventut, tot i que assumirà el càrrec a la mateixa edat que ho va fer Pasqual Maragall.

L'última prova de foc a la qual Hereu s'ha hagut de sotmetre han estat les últimes festes de Gràcia. Com a regidor d'aquest districte i com a cap de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, Hereu comprometia, potser sense saber-ho, el seu futur polític al desenvolupament d'una celebració que, després de dos anys seguits d'aldarulls, ha acabat en pau.