S'ha acabat l'era Fòrum i els conflictes marca Clos. Aquest alcalde i el seu mandat han quedat marcats per l'esdeveniment cultural mundial que va voler igualar l'impacte dels Jocs Olímpics, i que molts barcelonins no van arribar a entendre mai. Almenys així ho van mostrar les enquestes del baròmetre municipal, en les quals molts barcelonins expressaven el seu desacord amb aquest esdeveniment. El Fòrum de les Cultures havia de projectar Barcelona en els confins del món. Havia de carregar les piles de l'orgull barceloní i impulsar l'alcalde Clos cap a una nova era. Però no va lluir com s'esperava i, lluny de popularitzar-ne l'artífex, el va començar a enfonsar en una impopularitat que es va començar a mesurar en una evident pèrdua d'intenció de vot en les enquestes del baròmetre municipal.

El Fòrum només va ser l'inici de la caiguda. Al cap de pocs mesos de l'espectacular cloenda d'aquest esdeveniment –durant el piromusical de la Mercè, que excepcionalment es va fer dins del mar i va costar 800.000 euros, despesa molt qüestionada per alguns moviments cívics i associatius de la ciutat– va esclatar una altra crisi: la del Carmel. El 27 de gener del 2005, un esfondrament dins de les obres del metro de la línia 5 a l'altura d'aquest barri va obligar a desallotjar, de manera preventiva, 1.054 veïns que vivien a prop de l'esvoranc. L'alcalde va compartir aquesta crisi amb el govern de la Generalitat, veritable responsable de l'obra del metro. Però també va quedar-ne tocat, sobretot perquè la complexa gestió d'un desallotjament massiu, i en molts casos traumàtic perquè va obligar també a enderrocar alguns edificis, també era responsabilitat municipal.

Mesos més tard, quan molts veïns del Carmel encara estaven vivint en hotels, un altre problema va començar a atacar directament la gestió de l'alcalde i el seu equip. Els mesos d'estiu els excessos dels incívics, la presència d'indigents als carrers del centre de la ciutat, els problemes relacionats amb el soroll i la brutícia, que ja s'havien accentuat els últims anys, van provocar una campanya mediàtica molt severa en contra de la gestió municipal. L'alcalde va reaccionar confeccionant una ordenança de convivència i civisme nova, que va entrar en vigor el mes de febrer i que encara porta cua. Poc després que entrés en vigor aquesta normativa, es va convocar a Barcelona mitjançant Internet un macrobotellón que s'havia de celebrar a la rambla del Raval. En el cas de Barcelona, també va ser la reacció d'un sector de la població a una de les normes que estrenava la nova ordenança, la prohibició de beure alcohol al carrer. Malgrat que es va preparar un dispositiu de seguretat especial per evitar aldarulls, la nit del macrobotellón els enfrontaments, les destrosses en botigues i establiments del Raval van tornar a qüestionar la gestió i la imatge de Clos. Amb l'ordenança en vigor, l'opinió pública s'ha dividit entre favorables i detractors, com es va dividir l'equip de govern municipal. En el ple en què es va aprovar la nova ordenança ICV-EUiA, soci de govern, va votar-hi en contra però no va abandonar l'executiu. Clos va amenaçar Iniciativa amb represàlies, però al final tot va quedar en una simple divisió d'opinions «del tot acceptable», en paraules de la portaveu ecosocialista, Imma Mayol, en un govern de tres colors.

Abans del Fòrum, però, altres problemes havien aterrat a Barcelona. De fet, Clos va arribar a l'alcaldia just en l'entrada en vigor d'un nou codi penal que converteix els esquàters en delinqüents (l'ocupació hi queda tipificada com a delicte penal). Malgrat que el desallotjament del cinema Princesa no el va viure com a alcalde de la ciutat, Clos sí que va dirigir Barcelona durant els anys àlgids d'aquest moviment antisistema, temps durant els quals es van ocupar altres edificis i també se'n van desallotjar. En aquests anys, Barcelona també esdevé un dels centres dels moviments antiglobalització protagonitza algunes mobilitzacions importants.

Els problemes relacionats amb la immigració també han anat erosionant l'alcalde de Barcelona en diferents moments del seu mandat. L'any 2001, per l'ocupació d'algunes places de la ciutat per nouvinguts sense papers que vivien al carrer. L'any 2003, el conflicte es va localitzar a les antigues casernes de la Guàrdia Civil del barri de Sant Andreu. Més de 600 immigrants també sense regularitzar s'hi van atrinxerar durant mesos en condicions d'insalubritat. La situació va crear força malestar fins que les autoritats els van desallotjar per força. Als terrenys de les antigues casernes, s'hi faran pisos ara.

Una altra crisi relacionada amb la immigració va tenir lloc l'any 2004. En aquest cas, el centre d'atenció es va situar a l'església del Pi de Barcelona, a Ciutat Vella, a on un grup d'immigrants es va tancar i va començar una vaga de fam per reclamar la regularització.

LA CARTA MUNICIPAL
Durant el mandat de Joan Clos, però, no tot han estat crisis. L'alcalde del Fòrum també passarà a la història com l'artífex de la llargament reclamada Carta Municipal de Barcelona, sota la qual ja es governa aquesta ciutat. La consecució d'aquesta llei especial i que reconeix la capitalitat de la ciutat de Barcelona, però, no ha estat possible fins que els socialistes han coincidit en s altres administracions. Només sota el paraigua de José Luis Rodríguez Zapatero, al govern de l'Estat, i de Pasqual Maragall, a la Generalitat, Clos ha aconseguit l'aprovació definitiva d'aquesta llei, que dóna més recursos i més competències a Barcelona.