Nascut el 1955 a Iznájar (Còrdova), on té previst acomiadar-se com a ministre la setmana que ve, José Montilla és el primer secretari del PSC i un home amb fama de controlar tots els fils del seu partit, a través del qual aspira a convertir-se en el primer immigrat que agafa les regnes de Catalunya, sis anys després d'haver esdevingut el primer màxim dirigent del PSC d'origen no català. Va ser el juliol del 2000, quan va substituir Narcís Serra. Alcalde de Cornellà durant 19 anys i expresident de la Diputació de Barcelona, l'avalen, des de lluny, una dilatada trajectòria política –exmilitant del maoista Partit dels Treballadors d'Espanya i del PSUC– i, des de prop, el seu paper implícit de vincle de dues ànimes: la del PSOE i la del PSC. Considerat un dels arquitectes del tripartit, des del ministeri d'Indústria i Turisme no ha defugit el seu rol de mediador en episodis polèmics entre socialistes catalans i espanyols.

En el si del PSC, el seu impuls es remunta a 1994, quan va liderar la disputa dels anomenats capitans territorials del partit contra Raimon Obiols, que el va situar com a secretari d'organització. Ara, després d'optar per deixar el govern de l'Estat –creu que a Catalunya hi ha una manera de fer política «menys visceral i sectària»– i desembarcar a Catalunya per participar directament en la pugna per la Generalitat, com ja va fer el president del PP i exministre de Ciència i Tecnologia Josep Piqué, Montilla s'ha convertit en el relleu de Maragall, amb el qual el separa la seva manera d'entendre i d'exercir el lideratge, al marge d'altres hipotètiques consideracions sobre gradacions nacionalistes.

Amb vista a les eleccions del proper 1 de novembre, afirma que és el moment de tots els catalans, tant dels d'origen com dels d'adopció, tot i que ell es defineix com a català d'elecció. Es jacta de recordar que va ser el primer ministre que va parlar català a la Unió Europea. Encara no ha tingut temps d'entrar en el dia a dia de la precampanya a Catalunya, però a partir del dia 7 de setembre podrà mostrar les seves credencials. I ha dit que ningú no el guanyarà en «fermesa» a l'hora de defensar Catalunya.