Vaja! Tant que m'agraden la majoria d'articles del senyor Cuyàs, i a veure si resultarà que també és de la mena de periodistes insidiosos que entre altres coses tenen entravessada la bicicleta. Molta gent veu en els altres els defectes que no veuen en ells mateixos. Els ciclistes pensen que els vianants són inferiors? Potser el senyor Cuyàs menysprea algú per la manera com es desplaça, però la majoria de ciclistes que conec, i en conec molts, només menyspreen les autoritats que diuen que la ciutat no es pot permetre una xarxa decent de carrils bici mentre es gasten fortunes en equipaments que només ells troben justificats. Que se sua quan es va en bici? Tot depèn de qui pedali i com ho faci, suposo. Jo suo quan corro, i quan vaig en bici cap a la feina procuro dur un ritme que no em faci vessar cap gota de suor. Tot i així, entre tancar la porta de casa i obrir la de la feina, que és a uns 3 km, mai no hi estic ni vint minuts. Potser suaria si hagués de buscar aparcament per al cotxe o fer cua, però la bicicleta m'ho estalvia.Que no sap on posar les coses quan va en bici? Deu ser de les persones que quan volen canviar de cotxe passen per Montmeló per inspirar-se. Hi ha uns articles anomenats cistelles, i uns altres que es diuen alforges, que serveixen per carregar-hi llibres, llibretes i tot el que un escolar hagi de menester. És clar que si perquè el seu fill vagi a escola vostè li compra una BTT en comptes d'una bici de ciutat... què vol que li digui? Després no es queixi de la bici!
Això sí: a vegades em poso nerviós quan algun automobilista em demana pas a cop de clàxon o m'avança temeràriament deixant un pam entre el seu cotxe i jo, total perquè me'l trobi en el proper semàfor i sense poder-se moure del seu fantàstic seient ergonòmic ultraconfort.
