Maragall va interpretar que el nou Estatut fa de Catalunya el territori europeu sense estat amb més autonomia partint de la premissa que «tenim una Espanya amiga, que ens entén» i que «ens ha aprovat un Estatut fort, valent, important, que ens permet fer pràcticament el 80% de la despesa pública des de la Generalitat i els ajuntaments». «L'Estat queda pràcticament residual», hi va afegir. Acompanyat dels consellers Xavier Sabaté i Jordi Valls, el President va assenyalar que per desplegar la reforma s'hauran d'aprovar diverses lleis però es va mostrar partidari que no siguin «massa» perquè «ens perdrem en una selva de lletres». L'objectiu de fons és «arreglar el nostre territori, enfortir la nostra gent». Un procés que s'ha de fer amb els «que estan al nostre voltant», com ara els membres de l'euroregió Pirineus-Mediterrània.

Maragall va apuntar que l'«assignatura pendent» d'Europa és «mirar el Mediterrani». «Europa pot fer-ho però necessita un projecte, i això començarem a fer-ho des de Sant Jaume de Frontanyà, perquè des d'aquí naixerà no només Catalunya sinó una Europa més potent», va rematar.

Després d'una reunió de treball que CiU va fer a Calella de Palafrugell, Artur Mas va apostar perquè el nou Estatut el posi en pràctica un nou executiu després de les eleccions. «Tenim l'experiència del que significa un mal govern i no volem que es torni a repetir», va dir. Pel dirigent de la federació nacionalista, Catalunya té ara les «millors cartes» que mai ha tingut i que això s'ha de reflectir en un govern «fort, cohesionat i amb lideratge», especialment en matèria de finançament, i garantir un 20% d'inversió de l'Estat que correspon al territori català en els pròxims set anys. «Aquest Estatut ha representat una gran sorollada i ha deixat ferides obertes entre Catalunya i la resta de l'Estat, però ens hem dotat d'un nivell d'autogovern molt potent i ara n'hem de treure tot el suc», va destacar. El «bon govern» que CiU aportaria a Catalunya, segons va exposar Mas, es basaria en la capacitat de liderar un canvi en les «actituds» de la societat, amb «decisió, confiança i autoestima». «Cal un revulsiu en el conjunt de l'economia i la societat catalanes. Hem d'invertir en iniciativa empresarial, en innovació productiva, en modernització d'infraestructures i en internacionalització, a més de fer-ho en educació, per ser realment competitius», va dir. Per CiU, Catalunya ha de figurar en el top ten de les economies europees en el termini d'uns vuit anys i ho ha d'aconseguir amb un govern que «faciliti les coses»: «Un bon govern sap que no ho ha de controlar tot, sinó prendre les decisions que li pertoquen sense que li tremolin les cames.»