dijous, 10 d'agost de 2006
> Visita al poble del 7 a 7
O.A-E..
Sant Jaume de Frontanyà
Al municipi més petit de Catalunya, el «no» i el «sí» van empatar en el referèndum de l'Estatut: set a set. Dels 29 veïns del cens, 11 es van abstenir, 4 van votar en blanc i els 14 restants es van dividir per parts iguals a favor i en contra de la reforma. «Els resultats del meu municipi no foren els desitjats...», va confessar l'alcalde, Ramon Vilalta. Potser per això –i deixant de banda la quantitat d'espontanis que es van congregar, els periodistes, polítics i la comitiva que acompanyava Maragall– els habitants del poble van rebre el President amb el cor partit. Va arribar un quart d'hora més tard del que estava previst, amb cotxe. I va baixar enmig de la plaça de l'ajuntament, un espai que tanquen la Fonda de Cal Marxandó, la seu del centre excursionista, l'església i algunes de les 20 cases que hi ha al poble. Va saludar i el van aplaudir. Molts l'esperaven amb càmeres de vídeo. Una senyora apressava el seu marit: volia fotografiar-se amb Maragall i aquell era el moment! Però va fer tard. L'alcalde va entregar la vara al President i van començar a caminar cap a l'ajuntament. En una sala petita, decorada amb retrats de tots els presidents de la Generalitat, Maragall va signar el llibre d'honor del poble. Després va reunir-se una estona amb els veïns. Va passar llista de la natalitat del municipi, la cobertura telefònica i l'estat de la carretera a l'hivern, que quan hi ha neu és de molt mal fer. Per als seus néts, els veïns van regalar-li un parell de samarretes del poble. Sant Jaume de Frontanyà funciona amb un règim de Consell Obert: tots els censats són regidors. Quan Maragall va tornar a la plaça, Manuela de Madre va saludar-lo. No era l'única que l'esperava. A les portes de l'església –romànica, del segle XI–, també ho feien el rector i sis nois de l'Assemblea de Joves de Borredà, amb xiulets i una pancarta: «Maragall, titella del govern central.» Li van enterbolir el discurs. El president se'ls va acostar després, amb un somriure i un comentari. No es van creuar cap paraula.
|
