Renfe vol pal·liar les mancances del servei de Rodalies aplicant el seu pla estratègic amb vista al 2012. Té com a objectiu oferir més places i més freqüències de pas als usuaris. Per aconseguir-ho, Renfe incrementarà en un 41% el parc de trens de Rodalies, passant de 156 a 220. Els nous combois que adquireix Renfe són del model Civia i, tot i que substituiran alguns dels antics, la intenció de la companyia no és renovar tota la flota, sinó incrementar-la.

La descongestió de la xarxa de Rodalies, però, s'acabarà d'evidenciar amb l'arribada del tren de gran velocitat (TGV) a Barcelona. Aleshores, el subsòl de la ciutat passarà de tenir dos túnels a tenir-ne tres. Pel del carrer Aragó ara hi circulen trens tant de llarg recorregut com de Rodalies. Però quan estigui construït el pas subterrani del TGV pel carrer Mallorca absorbirà els de llarg recorregut. Així, per Aragó només hi passaran els combois de Rodalies.

PROPOSTES D'ENTITATS
A part de les mesures proposades per Renfe, entitats en defensa del transport públic demanen altres mesures per millorar el servei de Rodalies, que no dubten a qualificar de deficitari.

El portaveu de l'àrea de ferrocarril de l'associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), Ricard Riol, explica que el servei de Rodalies Renfe «té la mateixa oferta que fa uns anys enrere, tot i que ha incrementat molt la demanda». En més de 10 anys –del 1992 al 2005–, els usuaris de Rodalies Renfe han incrementat un 93%, segons informa la companyia. Aquest creixement no s'hauria pogut absorbir si en paral·lel no hagués augmentat, en un 90,5%, l'oferta de places. Encara que hi ha més oferta de servei, l'entitat que representa Riol rep «moltes queixes d'usuaris per retards i aglomeracions». Les línies que surten més perjudicades són la C1, C2 i C4.

PTP té propostes per millorar gairebé totes les sis línies de Renfe. Demanen que la C1 tingui sempre la mateixa freqüència i no variable com ara. A més el temps de pas dels trens hauria de ser, segons PTP, de cinc minuts. Per aconseguir-ho «es podria fer acabar el recorregut d'aquesta línia a l'estació de França, així no es congestionaria la de plaça Catalunya». «Els incompliments dels horaris de la C2 es podrien solucionar millorant la senyalització», segons Riol, només amb aquesta mesura es pal·liarien els problemes que causen les obres del TGV en el tram entre Bellvitge i el Prat, i que obliga els combois a circular a menys velocitat, fet que provoca retards. Els problemes de senyalització no són específics de la C2, sinó que són comuns en quasi totes les línies de Rodalies Renfe. Per això, Riol també demana que millorin els senyals de la C4. A més, aquesta línia hauria d'equiparar, segons PTP, l'horari per tal que sigui més fàcil fer transbords amb la C10 que va fins a l'aeroport.

L'entitat en defensa del transport públic proposa convertir la C7 –inaugurada aquest any– en una línia circular. A més, demanen unir Granollers amb Martorell amb una nova línia que podria aprofitar un tram de la C7.

Pel que fa al recentment recuperat enllaç directe de Barcelona amb l'aeroport, té, per Riol, una freqüència insuficient.

El que sí que veuen amb bons ulls des de PTP és destinar el túnel d'Aragó únicament a la xarxa de Rodalies, quan ja hi hagi el túnel del TGV pel carrer Mallorca. Tot i això, Riol recorda que és «imprescindible» l'estació central del Passeig de Gràcia, que de moment el projecte presentat pel Ministeri de Foment no preveu construir.

L'entitat ecologista ADENC també assegura que l'oferta actual de Rodalies és «insuficient». L'ADENC veu necessària la xarxa ferroviària orbital que inclou el pla d'infraestructures que va entrar en vigor el 28 de juny passat. L'orbital proposada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques hauria d'unir els municipis de Vilanova, Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. En aquests moments, el govern està fent la reserva de sòl per poder tirar endavant aquest projecte. Per l'ADENC, però, aquesta via hauria de tenir un recorregut més semblant a la carretera C-155.

El portaveu de l'ADENC, Toni Altaió, assegura que «un dels principals problemes que té la xarxa de Rodalies se situa a l'eix sud». És a dir, en poblacions que estan al voltant de l'AP-7 com ara Sant Cugat i Cerdanyola. Per unir-les, Altaió demana «un enllaç ferroviari transversal al Vallès».

L'ADENC també defensa crear tres línies de tramvia. Una uniria Terrassa, Rubí i l'Hospital General. L'altra línia de tramvia aniria de Sabadell a Cerdanyola, passant per Barberà. La tercera i última línia de tramvia que proposa aquesta entitat ecologista sortiria de Caldes fins a Martorell, algunes de les parades intermèdies podrien ser Santa Perpètua i Mollet.

TRASPÀS DE RODALIES
El nou estatut preveu el traspàs de Rodalies Renfe a la Generalitat perquè es pugui gestionar aquest servei des de Catalunya. Tot i el que recull el text estatutari aprovat, l'actual govern no sap com ni quan es materialitzarà. «Sense anys vista», explicava un portaveu del Departament de Política Territorial que tampoc sabia concretar com es faria aquest traspàs: «Possiblement es farà dins la comissió de traspassos.» L'únic que sembla clar és que un cop s'hagi fet efectiu el traspàs de Rodalies «en una primera fase la gestió la continuaria fent Renfe». Una situació semblant a la que hi ha ara a la línia que va de Lleida a la Pobla de Segur, que tot i que és de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), el servei el continuarà oferint Renfe, com a mínim fins l'any que ve. No seria fins al cap d'un temps de tenir la competència, que el govern buscaria un ens gestor «que no té per què ser Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya».

L'OFERTA ACTUAL DE RENFE
L'actual servei de Rodalies Renfe a Catalunya està format per sis línies ferroviàries que discorren per 520 quilòmetres de via. Cada dia hi circulen 722 trens que poden parar en qualsevol de les 120 estacions catalanes amb una freqüència de pas que varia depenent de la línia i de l'hora del dia.

Durant el primer semestre d'aquest any més de 62 milions de viatgers han utilitzat el servei de Rodalies, fet que representa un increment d'un 2,8% respecte al mateix període del 2005. Durant l'any passat, més de 405.000 persones viatjaven diàriament en els trens de Renfe. Les estacions de Barcelona són per on passa més gent. Només per la terminal de Sants es van fer 113.772 desplaçaments, a la de plaça Catalunya, 88.758. Sortint del Barcelonès, Mataró és la parada més utilitzada amb 20.675 viatgers diaris.

DEMANDA EN CADA LÍNIA
Fent referència a les dades del 2005, facilitades per Renfe, la línia C1, que va des de l'Hospitalet fins a Maçanet, va transportar 112.971 passatgers. Una xifra que representa un creixement d'un 7,25% respecte al 2004, el més important dins del nucli de Barcelona. La més utilitzada però, és la línia C2, que uneix Sant Vicenç de Calders amb Maçanet passant per Vilanova. Gairebé 26.000 persones van utilitzar diàriament la línia C3, que va des de l'Hospitalet fins a Puigcerdà. En dotze mesos, la demanda en aquest trajecte va créixer un 5,71%. La línia C4, que fa el trajecte des de Sant Vicenç de Calders fins a Manresa va tenir un total de 121.866 clients. La penúltima línia que Renfe ha posat en marxa és la C7, que va des de Castellbisbal fins a Sants passant per l'estació de Cerdanyola Universitat, que de mitjana va tenir 21.405 usuaris. No hi ha dades de l'acabada de recuperar C10, que va des de Barcelona fins a l'aeroport. Però amb els serveis alternatius que es van posar a disposició dels usuaris durant els més de sis mesos que es va perdre l'enllaç, els usuaris van decréixer un 60%.