El director de la Lira Ampostina, Octavi Ruiz, va explicar que la vinculació de les Terres de l'Ebre amb la música de bandes va consolidar-se a principi del segle XX, quan treballadors valencians van instal·lar-se al Delta per treballar en l'arròs. «La majoria eren músics de banda, i la seua influència va notar-se sobretot als pobles de la costa, mentre que a l'interior les bandes van inspirar-se en els músics militars de les guarnicions de Tortosa i Tarragona», va dir. Segons Ruiz, les dures condicions de vida als pobles del Delta també van fer que les agrupacions musicals fossin el refugi de molta gent que no tenia un altre accés a l'oci o a la cultura. «La formació musical i la dinamització social és el que ha fet que les bandes siguin tan estimades i creïbles», hi va afegir Ruiz, que va remarcar que ara «seria impossible imaginar Amposta sense les bandes». «És molt emocionant presenciar el moment en què tots els músics van a la casa del noi o la noia que s'incorpora a la banda, i als pares els cauen les llàgrimes», va valorar el director dels serveis territorials de Cultura, Antoni Sabaté. «És un fet cultural i sociològic», hi va afegir Sabaté, que considera que l'afició per les bandes de música «ha marcat el tarannà de les Terres de l'Ebre, on hi ha un 90% de les bandes de Catalunya».

«La proximitat i el contacte amb el País Valencià hi ha contribuït molt», va coincidir el director de la Banda Municipal de Tortosa, Jordi Grisó. «Moltes vegades han donat per morta la música de bandes, però hi ha molta tradició i no es perdrà.» Grisó, natural de Riba-roja d'Ebre, va precisar que en els últims anys totes les bandes han tingut problemes, ja que tant la societat com les formes d'oci i els gustos culturals han canviat. «Si la gent es cansa de tocar pasdobles, tocarem peces més modernes, i quan la gent no vulga sentir més partitures de John Williams, ja buscarem altres músiques que agradin més», va garantir Grisó. En la mateixa línia, el director de la Lira Ampostina opina que les bandes de l'interior han tingut més problemes per subsistir. Amb tot, Ruiz prefereix destacar que les bandes són un símbol d'identitat i un vehicle de cohesió social, que ara també està afavorint la integració dels immigrats. «Les bandes no han rebutjat mai a ningú», va sentenciar Ruiz, que va recordar l'evolució dels instruments. «Abans els metalls eren molt pesants i desafinats, i molts músics amb pocs recursos compraven instruments de segona mà», va dir l'ampostí. «A les bandes se sentien dos tons, perquè alguns instruments venien de l'Europa de l'Est i allà els agraden els sons més estridents», va afegir-hi. «Amb el pas del temps, la formació especialitzada i l'ús d'instruments professionals o semiprofessionals ha millorat molt la sonoritat de les bandes», va concloure Ruiz.