diumenge, 6 d'agost de 2006
> La línia de la costa, la saturació inqüestionable
ORIOL RIBET.
Barcelona
«És que quan no és una avaria és una vaga.» Aquest comentari d'una usuària, caçat al vol a l'andana de l'estació de Badalona, dimarts a la tarda en una espera per un tren que, certament, arribava amb retard, segurament no fa justícia a la realitat de la línia del Maresme de Renfe. Els trens entre Mataró i Barcelona, o entre Blanes i Barcelona, arriben i surten habitualment amb puntualitat britànica. El problema no és aquest. El problema és que els trens van plens, insuportablement plens segons el parer compartit dels milers d'usuaris diaris d'aquesta línia. Renfe és l'ase dels cops d'un problema en el qual segurament té menys part la gestió de l'empresa que la planificació de la comarca per polítics de tots els nivells de les administracions. El Maresme ha crescut i creix a ritmes desproporcionats, i la línia del tren no té capacitat per afrontar aquest creixement. Com sol passar, s'ha posat el carro al davant dels bous: en lloc de créixer en població d'acord amb el que permeten les infraestructures, s'ha fet a la inversa. És ara que es parla d'ampliar la línia ferroviària amb una tercera via entre Mataró i Barcelona i una segona a l'Alt Maresme.
|
