De Montcada i Reixac a l'estació del Clot de Barcelona hi ha escassament deu minuts. Si els trens corren a una velocitat mínimament acceptable. De vegades el trajecte s'allarga durant una hora perquè a Sant Andreu Comtal han de deixar pas a un o dos tres regionals. La línia de França, com se la coneix, és de les més saturades. El recorregut Vilanova-Sant Celoni és dels més deficitaris: trens senzills a les hores punta del matí que no donen l'abast per aplegar tots els treballadors que es desplacen a Barcelona, aires condicionats que no funcionen, retards de més de vint minuts de mitjana i molta saturació. Les hores més dolentes són, òbviament, les del matí. A quarts de vuit del matí, tot i que l'afluència de combois és raonable, els trens són curts i d'una única planta i hi ha qui prefereix esperar-se al següent tren però també hi ha qui opta per endinsar-se en un veritable mar de suor: i això abans de començar a treballar.

A les sis o quarts de set de la tarda, la història es repeteix perquè qui arriba a treballar a les vuit plega a les sis. A partir de les vuit del vespre, el retard i la poca afluència fan aquesta línia poc recomanable.