El creixement de 88.000 habitants de Catalunya és el més elevat, en termes absoluts, que s'ha produït a tot l'Estat durant l'any 2005. Al darrere de Catalunya queden Andalusia i la Comunitat Valenciana, que han tingut un augment de població de 85.000 i 80.000 persones, respectivament. El gener del 2005 les dades del padró municipal indicaven que Catalunya tenia un total de 6.995.206 habitants.

Tal com ja havia passat en anys anteriors, el creixement de població de Catalunya ha estat motivat sobretot per l'arribada d'immigrants. Segons les dades que va fer públiques l'INE, el gener del 2006 a Catalunya hi havia empadronades 866.800 persones estrangeres, una xifra que significa un 12,2% del total de la població. En canvi, el gener del 2005, el nombre d'estrangers empadronats era de 798.904 persones.

Catalunya és també la comunitat autònoma on el nombre de persones estrangeres ha crescut més (amb 68.000 persones). Al seu darrere hi torna a tenir la Comunitat Valenciana i Andalusia. No obstant això, Catalunya no es troba entre les tres primeres comunitats en què els immigrats representen un percentatge més elevat respecte a la població total. Catalunya ocupa el quart lloc d'aquest rànquing. Així, en aquest aspecte la llista l'encapçalen les Illes Balears (15,6%), seguida de la Comunitat Valenciana (13,4%) i Múrcia (13,3%). Després hi ha Catalunya (12,2%), Madrid (11,8%) i les Canàries (11,4%). Segons les dades de població del conjunt de Catalunya, els homes signifiquen un 49,6% del total, mentre que les dones són un 50,4%.

LES DADES DE L'ESTAT
Pel que fa a les dades que fan referència a l'Estat espanyol, la població empadronada és de 44,39 milions de persones (amb un increment de 287.000 persones) i el nombre d'estrangers és de 3,88 milions, que suposa un 8,7% del total. En aquestes dades no hi consten 492.952 estrangers no comunitaris que encara no tenen l'autorització de residència permanent. En aplicació de l'última llei d'estrangeria, els estrangers no comunitaris estan obligats a renovar-se l'empadronament cada dos anys. Això fa que aquestes estadístiques de població s'acostin més a la realitat, segons defensa l'INE.

Al contrari del fort creixement de població que ha experimentat Catalunya, les comunitats de Madrid i Astúries han tingut un descens en el nombre d'habitants. Madrid ha perdut 72.000 persones empadronades (un descens de l'1,21%) i Astúries, 1.300 (un 0,13%).

Totes aquestes estadístiques són provisionals fins que, abans que acabi l'any, l'INE publiqui la proposta de xifres oficials.