Les àvies joves i modernes que podem veure ara amb biquini a les platges acabaven de néixer quan es va crear el biquini. Però en els primers anys d'existència només les imatges de revistes de cinema o moda exhibien els primers pudorosos, a ulls d'ara, biquinis. Als 50, algunes avançades i liberals ciutadanes van fer ús de la nova peça. Però no va ser fins als anys 60, amb l'arribada del turisme massiu a les platges catalanes que les nostres àvies joves, aleshores només joves, van engrescar-se a seguir el patró que marcaven les roses nòrdiques que de sobte van crear espais d'alliberament en plena dictadura.

El biquini va ser tota una revolució. A la costa de l'Estat espanyol no es va rebre, però, amb els mateixos ulls. Hi va haver municipis en què les forces vives del poble van fer-se notar i la Guàrdia Civil va actuar com a braç executor de la defensa dels bons costums. Era l'Espanya de «menudas mozas con bikinini», expressió utilitzada per Paco Martínez Soria en una de les comèdies dels anys seixanta. Les anomenades españoladas van marcar una tipologia de l'home de camp que en arribar a les zones turístiques costaneres quedava totalment estabornit per l'impacte de veure les noies lluint el popular dues peces.

Per celebrar la història i les històries que ha deixat i que encara provoca el biquini, al cafè del Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona va haver-hi fa uns dies un petit guateque. Música dels seixanta –Brincos– i projecció de diapositives recordant moments estel·lars del biquini com ara la sortida de l'aigua d'Ursula Andress a James Bond contra el doctor No.

El sarau el muntava la marca Lycra, el famós teixit que va revolucionar els biquinis en afavorir l'adaptació de la tela al cos. El 60 aniversari del biquini va tenir lloc exactament el 5 de juliol passat. Per aquest motiu, les marques Andrés Sardà, La Perla i Manuel Canovas, entre d'altres, han creat edicions limitades de biquinis. L'actualitat del biquini posa en relleu que la comoditat del top less pel que fa a les marques del bronzejat no treu la complementària elegància del biquini. Tothom associa la invenció de la minifaldilla amb Mary Quant, però el que poca gent sap és que l'inventor del biquini va ser un enginyer francès anomenat Louis Réard que va passar de dissenyar cotxes a peces de bany. El biquini va néixer l'any 1947.

El mèrit de Réard ha estat, no obstant això, posat en qüestió. A Sicília s'hi van trobar uns mosaics romans del 1600 abans de Crist en què es podien veure dues dones amb un vestit de bany igualet al biquini. Sembla que era molt còmode a l'hora d'anar de termes. Tot i que el nom té moltes evocacions que van des del d'una històrica discoteca barcelonina, passant per definir el que a Madrid se'n diu un «sangüich misto», el mot biquini el va prendre de l'atol del mateix nom, situat a les illes Marshall al Pacífic, en què el 1946 els Estats Units hi va esclatar bombes nuclears.

Entre les curiositats del biquini que ara poden semblar sorprenents es troba el fet que cap model parisenca va voler presentar aquella atrevida peça. Réard va buscar una noia amb no tantes manies i va contractar Michele Bernardini, vedet del Casino de París. El llançament del biquini es va fer a la piscina Molitor de la capital francesa amb l'eslògan «més minúscul que el més minúscul banyador del món».

Per sort, les manies han quedat enrere i dimarts les models que van lluir els nous dissenys desfilaven sense complexos. Només el benemèrit que els acompanyava es va sentir una mica torbat.