Dies d'agost és una road-movie en què Recha (l'Hospitalet de Llobregat, 1970) participa com a actor principal al costat del seu germà David. El punt de partida és l'angoixa del Marc davant del cúmul d'informació relativament inconnexa que havia acumulat en una sèrie d'entrevistes fetes a familiars i amics de Ramon Barnils (Sant Cugat, 1940-Reus, 2001) per a un documental que havia de recuperar la figura del periodista a qui havia conegut anys enrere. Així, els dos bessons inicien un «deambular erràtic» per la Catalunya interior, en alguns moments resseguint les passes de Barnils per llocs com Riba-Roja d'Ebre i Figuerola del Camp, per mirar d'aclarir les idees.

«És una pel·lícula llibertària, no només per la simbologia àcrata que desprèn i en la qual ens van educar, sinó per mostrar la confluència de la naturalesa en tots els elements», va manifestar ahir el cineasta. «Per trobar una llibertat i complicitat amb tot l'equip similar, sense la qual no hauria estat possible rodar en quatre setmanes, m'hauria de remuntar al meu primer film, El cielo sube», constatava Recha, que com que va afrontar el rodatge sense guió va obligar tot l'equip a «tenir les antenes ben preparades perquè qualsevol cosa que ens trobéssim pel camí era susceptible de ser convertida en ficció».

A més dels Recha, apareixen en el film Mariona, l'autoestopista que volia ser ballarina; Pere, el guarda forestal i trompetista solitari, i Fina, la cambrera del càmping. Tots ells acompanyen els protagonistes en algun moment del viatge en una furgoneta vermella que David proposa a Marc per desconnectar de l'obsessió que té per seguir el rastre dels testimonis d'una època.

«Ha estat una pel·lícula complexa i difícil, amb molt de risc, perquè la castanya podia ser considerable, però també m'ha aportat moltes coses, com ara la capacitat de crear espais de ficció a partir de la realitat o el privilegi de passar al davant de la càmera i descobrir una intimitat i unes maneres de fer molt diferents», reflexionava el director de Pau i el seu germà.

El viatge fraternal té lloc durant uns dies d'agost de molta sequera, que agafa forma en la naturalesa immortalitzada per la càmera, tot i que a la vegada l'aigua de l'embassament de Mequinensa agafa molt de relleu en una narració en què sovint la natura i el paisatge s'humanitza, com una mena de memòria col·lectiva. A més, l'austeritat dels diàlegs entre els bessons rep el contrapès en la narració en off de la seva germana petita.

La memòria de la Guerra Civil també és present en les localitzacions, escenaris de la batalla de l'Ebre que es reforcen amb sons de bombes i explosions. Aquesta recuperació de la memòria del bàndol republicà de la guerra s'atura en la visita dels dos germans a una masia abandonada, guiats per passatges del dietari de guerra que l'avi patern havia escrit el 1938.

Marc Recha ret un clar homenatge a Barnils quan el seu personatge fictici i real, Marc, desapareix, i David el troba més tard fumant al cafè de Figuerola del Camp (Alt Camp), lloc on el periodista es va retirar els últims dies de la seva vida.

Abans d'exhibir-se comercialment al país, Dies d'agost ha estat seleccionada per competir en la secció oficial del festival de cinema d'autor de Locarno, que se celebrarà en aquesta ciutat suïssa el mes d'agost vinent, i al setembre s'exhibirà en el festival de cinema de Toronto dins de la secció Visions, dedicada a descobrir noves formes d'entendre el cinema.