La Factoria Escènica Internacional (FEI) ha debutat amb un muntatge compromès en un espai de compromís. L'agressor és una obra de denúncia en què narra l'abús a dos menors. S'estimen uns pares que abusen d'ells i que els trenquen la infància. Un argument de ficció que esdevé realitat en l'exposició de la sala del costat: apareixen, amb noms i cognoms, membres de l'associació FADA que expliquen la seva infància i les pors que encara arrosseguen. Els van fer creure que la roba bruta es rentava a casa.

Els personatges de L'agressor naveguen entre la ingenuïtat i la por (els menors), i el realisme i la caricatura (els adults). Els abusats són com nens en un cos de gran, com un infant que ha perdut els pares i que conviu amb algú (gelós de tothom) que li permet veure la tele fins tard. Més complexa és la interpretació adulta: evoluciona des de converses quotidianes i realistes a un món obscur, que justifica. Les relacions entre els adults, en canvi, són hipòcrites, buides: es parlen, però no s'escolten. La trobada dels dos joves (intensa mirada al fons dels ulls) en una estació de tren abandonada els donarà una plenitud que, fins llavors, ignoraven. Passaran de la proposta del suïcidi conjunt al de la denúncia. S'adonen que no són ells els causants del desequilibri dels pares, sinó les víctimes. El toc de militància grinyola, es fa innecessari perquè els menors ja s'alliberen quan s'expliquen les escenes més deplorables. Aquestes rèpliques, a més, fan arribar el missatge prou contundent a l'espectador.

La Nau Ivanow de la Sagrera és una antiga nau reconvertida en centre cultural que, des de dijous, disposa d'una platea muntada a la planta baixa. L'escenari se situa al centre i ha de conviure amb dues columnes. L'escenògraf Paco Azorín ha situat, al seu voltant, pupitres d'una escola. La coreografia de Marta Carrasco també juga amb elles i aconsegueix introduir-les, tot i que en alguns moments les columnes tapen totalment l'acció. Les representacions han de conviure amb el brunzir de transformadors. Un ambient destarotat poc recomanable per a una peça intensa teatral però que, a L'agressor, dóna més sordidesa a la història.