Tot i que Maragall s'havia compromès a consultar la data de les eleccions amb els líders dels partits, al final només va escoltar els «suggeriments del PSC» i abans d'anunciar la data públicament en va parlar amb el conseller Joan Saura i el candidat José Montilla, els homes forts dels partits del govern, i ho va comunicar al Rei, amb qui va coincidir en un acte castrense a Talarn. La confirmació de la data va arribar als despatxos de CiU ja abans de la compareixença de Maragall. El President va fer a mitges al PSC, que desitjava uns comicis en dia laborable pensant que una major participació –les empreses donen quatre hores lliures als treballadors per votar i s'ha de justificar– els beneficiaria. Però Maragall no ha volgut fer front tot sol a les crítiques dels empresaris pels costos que els comporta –ahir Pimec va emetre un comunicat en què s'hi mostrava en contra pel cost de 188 milions que calculen que tindria– i ha seguit el camí del mig: entre setmana, però festiu. Així, a més, s'evita la incòmoda presència del dia i el pont de la Hispanidad en plena campanya. Però entra en joc un altre element: la negociació dels pressupostos generals de l'Estat. El debat de totalitat al Congrés es farà entre el 24 i el 26 d'octubre, en plena campanya, i les eleccions contaminaran la negociació. Ahir ICV ja va demanar ajornar aquest ple.

En tot cas, tots els partits van acceptar la data anunciada per Maragall, entre altres coses perquè no tenen un altre remei. El primer, el PSC, que al migdia va emetre un comunicat en què José Montilla expressava el suport a la data que triés Maragall. Un enfrontament Maragall-Montilla en aquests moments no és el que més convenia als socialistes. La resta de partits es van mostrar sorpresos i un pèl incòmodes, amb diversos graus d'estupefacció, per l'originalitat de Maragall per trencar la tradició que les eleccions siguin en diumenge. Només el 1980 van ser entre setmana. ICV havia advertit que fer-les en dia laborable era tornar 25 anys enrere en la democràcia.

El seu partit va evitar fer-ho, però la resta li van retreure el penúltim exercici maldestre de filtrar una data i fer marxa enrere.

Però Maragall fins i tot es va permetre una última broma. Va començar el discurs dient que les eleccions serien «a la tardor». I després dels rumors dels diputats, va dir: «Concretament, el dia 1 de novembre.» La cambra es dissoldrà a primers de setembre.