El 5 de juny, dilluns de la Pasqua Granada, Dolores Cegarra va baixar a prendre el sol a la «placeta» que té a prop de casa, a Barcelona. Dolores enyora l'època en què anava a passar els estius sencers a Blanes amb el seu marit. Allà sí que hi prenia bé el sol. Ara és vídua, i el 5 de juny xerrava sobre els fills amb una altra vídua coneguda seva en un banc de la placeta.
Una altra dona que no coneixien des res les observava. Era més jove, de mitjana edat, vestida «amb unes faldilles llargues, una mica ordinària». La nouvinguda va intervenir de sobte en la conversa. Els va explicar que, a ella, el seu fill també li donava maldecaps: aquell dia mateix havia marxat amb la xicota a la platja i li havia dit que no tornaria fins a les vuit del vespre, i ella s'havia deixat les claus i no podria entrar al seu pis.
Quan va ser l'hora de dinar, les dues dones més grans van decidir tornar cap a casa. La desconeguda va fer el mateix camí que elles. Quan van ser davant la porta de l'edifici on viu Dolores Cegarra, la dona li va demanar si podia pujar a casa seva per anar al lavabo. L'anciana, de 83 anys, hi va accedir, com a favor. Un cop al pis, la convidada inesperada va anar guanyant terreny: va demanar una camamilla i la mestressa de la casa, estranyada però de bona fe, li va fer. A Dolores li va semblar també que l'havia de convidar a dinar, a compartir l'estofat de cigrons, patates i tripa que s'havia fet per a ella.
Poc després va arribar de visita Josefa Cervantes Viudez, també de 83 anys, amiga de Dolores de quan vivia al Verdum, al districte de Nou Barris. Josefa, també vídua, encara vivia al Verdum, a la Via Júlia. L'amiga va seure al salonet de Dolores i va començar a xerrar animadament amb la desconeguda. La mestressa de la casa assegura que no va seguir la conversa, perquè va estar feinejant fins que va dir que havia de marxar i va fer marxar també les altres dues. «No sé què es van dir, però després he comprovat que Pepita [Josefa] li va arribar a donar el meu telèfon, o sigui que suposo que també li va donar el seu i potser també l'adreça», reflexiona Dolores. Divendres al vespre, 9 de juny, Dolores i Josefa es van veure per última vegada, i van quedar que l'endemà a la tarda es tornarien a trobar. Josefa no va acudir a la cita, i Dolores va rebre, a la nit, una trucada de la cunyada de la seva amiga, que li preguntava si sabia on era la dona. A aquella hora de dissabte, 10 de juny, Josefa Cervantes Viudez ja era morta. La seva cunyada va trobar-la morta, amb signes de violència, al seu habitatge.
Dies després, l'ara detinguda va trucar a Dolores, preguntant per Josefa. «Li vaig dir que havia mort, i ella volia venir a casa meva i convidar-me a dinar, però me la vaig treure de sobre, li vaig dir que no, no tenia ganes de veure-la. Ara penso que li havia d'haver dit que sí i haver trucat a la policia perquè vinguessin a agafar-la, però jo què sabia...»,
