Ningú no neix genèticament format per ser un assassí en sèrie, però el grau de resistència sobre els fenòmens emocionals externs i la intel·ligència emocional en determinen les condicions. N'hi ha hagut sempre, n'hi ha i n'hi haurà perquè, d'alguna manera, formen part de la naturalesa humana. Ho deia el doctor Àngel Cucurella Fuentes en una conferència al castell de Sant Ferran de Figueres el mes de març passat.
Cucurella va parlar de l'assassí clàssic, que actua a partir d'un desequilibri emocional sobtat, i del criminal múltiple, que mata en plena efervescència emocional. No va establir un perfil unitari, però es referia a un aspecte definitori: un assassí en sèrie és aquell que mata tres persones o més per una sobrecàrrega emocional que s'allibera amb el crim.
Les distincions continuen entre els assassins organitzats i els desorganitzats, parlant en llenguatge forense. Els organitzats viuen sota l'aparença d'una persona normal, amb una adaptació social positiva, com seria el cas de la cuinera detinguda abans-d'ahir pels Mossos i de Josep Talleda, de Sant Hilari, un home a qui els seus veïns definien com un monstre disfressat de persona normal, actualment a presó condemnat per dos homicidis però a qui la gent del poble atribueix altres desaparicions mai aclarides. En aquesta mateixa tipologia s'hi podria incloure Ted Bundy, el criminal que va inspirar El
silenci dels anyells . Bundy no perdia el control, planificava els crims, s'acarnissava, despersonalitzava els cadàvers i jugava amb la policia.
Els desorganitzats són un producte dels factors que els van desprotegir durant la infantesa, viuen descompensats per la psicosi, aïllats. No són sàdics en el sentit literal de la paraula, però s'acarnissen amb els cadàvers, hi tenen relacions aberrants o, fins i tot, els mengen. Seria el cas d'Ed Gein, el pertorbat en qui Alfred Hitchcock va basar el personatge de Norman Bates per a la clàssica Psicosi. Gein també va servir a Tobe Hopper per idear La matança de Texas , una altra de les pel·lícules de culte del gènere de terror.
Des d'un punt de vista encara més estrictament mèdic, els criminals múltiples també poden ser cognitius instrumentals, que satisfan les necessitats amb els delictes, i oportunistes, que escullen la víctima en funció de la seva debilitat –com es podria determinar, com a hipòtesi, en el cas de la presumpta assassina de l'Eixample–. Queda l'expressiu impulsiu, que actua sota els efectes d'un curtcircuit, d'un desequilibri emocional que pot acabar en suïcidi.
