Començar a matar no és fàcil, i en el recorregut de Remedios Sánchez s'observa una vacil·lació inicial, la que probablement va salvar la vida a Dolores Cegarra, l'àvia de 83 anys amb qui va contactar a Nou Barris el 5 de juny. Li va donar conversa en una plaça, se li va colar a casa amb l'excusa d'anar al lavabo i s'hi va quedar a dinar. Van passar juntes, i soles, almenys dues hores, però no va actuar. Les possibilitats d'atac van quedar desactivades definitivament a l'hora de la sobretaula, quan es va presentar Josefa Cervantes a casa de Dolores. Cinc dies després, però, Josefa moria a mans de Remedios Sánchez, segons la hipòtesi policial.

«Segurament li va faltar empenta per al primer crim. El primer homicidi sempre costa molt. Costa des del punt de vista del procediment, perquè encara no tens una tècnica establerta i posada a prova, i des del punt de vista emocional, perquè encara que no tinguis sentiment de culpa, sempre hi ha el temor a ser descobert i a la reacció de la víctima», explica Vicente Garrido.

Els dubtes inicials van anar seguits d'un període d'inactivitat d'almenys set dies, ja que fins al 18 de juny no hi va haver cap altra agressió atribuïble a la mateixa autora. La del dia 18, a més, va ser incompleta: la víctima va sobreviure, i va passar el mateix amb tres atacs més comesos al llarg de la setmana següent, fins al dia 25.

Per Garrido, l'aturada posterior a la mort de Josefa Cervantes –període durant el qual va trucar a Dolores Cegarra per sondejar la reacció de l'entorn de la víctima– s'explica pel «període d'inseguretat i atenció» posterior al primer crim. «Estan molt atents a les possibles conseqüències. Si no passa res, guanyen confiança i aleshores acceleren el ritme.» Aquest canvi de ritme també va ser observat pels investigadors dels Mossos d'Esquadra, que ahir van reconèixer haver treballat «contra rellotge» des de divendres, després de descobrir dos homicidis de la sèrie en menys de 48 hores, seguit d'un intent l'endemà mateix.

També hi ha dues fases pel que fa a les àrees d'actuació: va començar a Nou Barris i Sant Andreu, a prop de casa seva, es va estendre després cap a altres barris –aquest itinerari es confirmarà si es demostra que és l'autora de les agressions no mortals de Ciutat Vella i Gràcia– i es va consolidar a l'Eixample i el sud de Sarrià-Sant Gervasi, al voltant del seu lloc de treball, al carrer Balmes. «Les àrees d'actuació van sempre lligades a la biografia de la persona», corrobora Garrido.

MÈTODE MASCULÍ
El més estrany d'aquest cas, segons els experts –hi coincideixen Garrido i el forense José Antonio García-Andrade–, és que una dona utilitzi el mètode de l'estrangulament, precedit de cops per deixar inconscients les víctimes. «L'estrangulament és molt masculí, s'ha de tenir molta força, i les assassines en sèrie normalment utilitzen l'enverinament», matisa el psicòleg i criminalista.