Els Mossos d'Esquadra van estar decidint tota la tarda si havien de difondre o no la imatge de la sospitosa perquè els ciutadans coneguessin la seva cara i poguessin ajudar a localitzar-la. A primera hora de la tarda, els mitjans de comunicació van ser convocats per a dos quarts de set de la tarda per lliurar la fotografia. La cita es va retardar després una hora, i en el moment del contacte informatiu es va arribar a lliurar un comunicat de premsa en què es demanava la difusió de la imatge, però minuts abans s'havia decidit no distribuir la fotografia.

Aquesta última decisió va obeir a dues raons: per una banda, la detenció estava a punt de produir-se i els investigadors volien evitar que la imatge es difongués a les televisions immediatament. El segon objectiu era evitar generar una histèria col·lectiva provocada pels trets força corrents de la sospitosa i per la poca definició de la imatge, obtinguda d'una càmera de seguretat propera a alguns dels escenaris dels crims investigats per la policia.

La dona té 48 anys, fa entre 1,60 i 1,65 metres, porta els cabells curts de color fosc, amb to vermellós, i és de complexió forta. Els testimonis de què disposaven els Mossos –dones agredides supervivents i l'amiga de la primera víctima mortal– indicaven que sol vestir amb faldilles llargues, i així la mostra la imatge captada per la càmera de seguretat que ha estat la clau de la investigació. Les últimes dades també feien pensar que podia tenir restes d'un hematoma en un ull, a causa d'un cop que hauria rebut el 25 de juny, en una de les agressions en què la víctima s'havia defensat i havia aconseguit sortir viva de l'atac. Malgrat aquest detall i una lesió cutània a la mà dreta, el seu aspecte genèric coincideix amb el de moltes dones de mitjana edat que viuen a Barcelona.

Aquestes circumstàncies van fer que, ahir, els mateixos policies que duien la seva fotografia a la butxaca fessin una vintena d'identificacions errònies. «Alguns casos que han generat dubtes seriosos als agents ens han fet decidir a ordenar el trasllat d'aquestes dones a la comissaria de les Corts, per fer-ne una identificació a fons», va explicar el cap dels Mossos a Barcelona, l'intendent Joan Miquel Capell. En aquests casos, la identificació va ser negativa, ja que es va comprovar que cap de les afectades era la persona que es buscava. Pistes trobades en les escenes del crim –principalment empremtes dactilars– van ser la clau per descartar aquestes dones.

Segons Capell, si la fotografia s'hagués difós per ser exhibida públicament, s'hauria provocat una allau de trucades de ciutadans als quals els hauria semblat veure la sospitosa, un fenomen col·lectiu que només hauria causat «angoixa».

Mentre l'intendent pronunciava aquestes paraules, però, Televisió Espanyola, que havia aconseguit la fotografia per altres canals, emetia la imatge. I, gairebé simultàniament, la dona buscada era detinguda i traslladada a la comissaria de les Corts, aquesta vegada amb la certesa d'haver-la trobat.

Ara caldrà aclarir quins dels casos oberts se li poden atribuir. Sembla clar que se li imputaran almenys els tres assassinats del 10 de juny, el 30 de juny i el 2 de juliol.