dimarts, 4 de juliol de 2006
> Vejam qui és més xarnego
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Entre els polítics catalans ha començat una competició per veure qui és més xarnego. «Sóc tan xarnego com Montilla», va exclamar diumenge Duran i Lleida, orgullosíssim de la seva presumpta xarnegueria. En realitat, però, s'ha de puntualitzar que la xarnegueria de Duran és molt discutible, oportunista, circumstancial i ostensiblement exagerada. El polític socialcristià presumeix que és xarnego perquè va néixer a la Franja de Ponent. És bona, aquesta! Duran hauria de comprendre que, si parlem de xarnegueria, no és el mateix néixer a Alcampell que a Iznájar, província de Còrdova. Ho lamentem pel senyor Duran, però està en clar desavantatge. Montilla és més xarnego que ell. Ara que és moda això dels carnets per punts, podríem dir que Pepe Montilla té un saldo de xarnegueria que fa més goig. En canvi, Duran i Lleida, amb qui podria discutir d'una manera més paritària qui és més xarnego és amb Carod-Rovira. Aquí la cosa ja està més afinada. El polític d'ERC ja fa anys que proclama la seva xarnegueria, no pas com Duran i Lleida, que se'n recorda ara. A Carod li ha convingut airejar la barreja de sang que li circula per la corpenta per atorgar un rostre mestís i intercultural al seu independentisme catalanesc. Ja se sap que això de mestissatge ara està molt ben vist. Només cal sentir els comentaris de Montes i Salinas a La Sexta. Forma part del vent que bufa; per això, Carod ja fa temps que juga aquest as. I d'Artur Mas i Gabarró, què en farem? Com s'hi ha de posar un home que es diu Artur Mas i Gabarró, en aquesta competició per veure qui és més xarnego? Parteix d'un handicap llastimós. Com ho farem per trobar una mica de pedigrí xarnego en un xicot del Cap i Casal que es diu Mas i Gabarró? En Duran almenys freqüenta cada any la Fira d'Abril, però i en Mas i Gabarró? De moment, Duran, que és l'expert de la federació en aquestes qüestions, ja ha aconsellat Mas que no basi la campanya en el nacionalisme. No, certament, seria un error. Val més que la basi en el mestissatge, en les sevillanes, en l'alegria multiètnica.
|
)
