La conversió de l'antic ferrocarril de la Vall de Safan, de Tortosa a Alcanyís, en una via verda ha estat l'actuació més positiva dels darrers anys per a alguns pobles de la zona beneficiats per l'obra. El manteniment del servei ferroviari era del tot impossible per la manca de rendibilitat i la limitada projecció social. De fet, mai no va passar de ser una més de les moltes estructures ferroviàries creades en els temps d'or del tren i que, a poc a poc, van acabar tancades arran del contundent informe del Banc Mundial que feia una relació de les línies deficitàries.

Després de la clausura, el 1974, van passar gairebé trenta anys d'oblit. Els nostàlgics volien que es reobrís, mentre els túnels s'utilitzaven per al cultiu de xampinyons, i alguns aprofitats robaven els carrils i els usaven com a bigues en les obres de granges i magatzems. Renfe se'n va desentendre del tot i els edificis de les estacions es van anar degradant de mica en mica. Finalment, fa pocs anys, va néixer la proposta de recuperar les antigues vies de tren en desús per a convertir-les en vies verdes. La via verda de la Vall de Safan fou una de les primeres i l'èxit ha estat total. Cada diumenge centenars de persones a peu o en bici s'hi passegen malgrat la foscor dels túnels, conseqüència de la barbàrie de nous delinqüents que roben els panells solars d'il·luminació per a instal·lar-los als seus xalets. Els edificis de les estacions continuen la seva penúria en mans de la companyia ferroviària tot i les demandes dels ajuntaments, que volen recuperar-los per a usos públics. Recordo que el 1987, quan estava a la direcció de la UGT de Catalunya, vaig fer gestions amb el MOPU i Renfe perquè cedissin les estacions abandonades entre Tortosa i Alcanyís a les organitzacions juvenils dels sindicats i les entitats esportives per a convertir-les en refugis i ser utilitzades pels excursionistes. No van reeixir per la negativa de Renfe. En canvi, sí que es va aconseguir una proposta alternativa amb la Confederació Hidrogràfica, sorgida al mateix moment, de recuperar pobles abandonats i en ruïnes al Pirineu aragonès, expropiats arran de la construcció dels embassaments, per a convertir-los en centres d'estiueig. Se'n van aconseguir dos: un per a la UGT i l'altre per a Comissions. Han estat recuperats.

Ara, la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats ha aprovat una proposició no de llei perquè el ministeri gestioni davant Renfe la cessió dels edificis de les antigues estacions d'Aldover, Xerta, Benifallet, Pinell, Prat de Comte i Horta de Sant Joan als respectius ajuntaments, per a convertir-los en equipaments turístics, culturals o esportius vinculats a la via verda, prèvia rehabilitació; si fa o no fa, el que demanaven els sindicats fa vint anys. La notícia ha estat molt ben acollida per tothom, malgrat el regust amarg pel fet que l'única diputada de les Terres de l'Ebre va votar-hi en contra. Ha al·legat, d'acord amb el que li havia manat el seu partit, que prèviament a la cessió calia que els ajuntaments presentessin a Renfe els projectes del que volien fer als edificis. Renfe, que durant trenta anys ha assistit impertèrrita a la ruïna dels edificis, ara exigeix conèixer els projectes del que volen fer els ajuntaments; i el partit del govern fa costat a la companyia ferroviària i evidencia la desconfiança pel que puguin fer les autoritats locals. Potser és perquè la major part dels alcaldes afectats no són del seu partit i els presidents dels dos consells que els avalen, tampoc. La política és així, què hi farem! Les úniques iniciatives bones són les que surten del cap d'alguns mandarins, i aquests estan per altres coses que no pas per pensar.