Artur Mas, Josep-Lluís Carod, Joan Saura i Josep Piqué s'han proposat no parlar de l'origen cordovès, no català, de Pepe Montilla. És català qui viu i treballa a Catalunya i Montilla no pot ser, naturalment, una excepció. El PSC, davant el propòsit tan respectuós dels rivals, està preocupat. El PSC sap que l'electorat es mobilitza com més indignat està, i la indignació i la mobilització es manifestarien si l'adversari negués al seu candidat Montilla el pa i la sal de la catalanitat. Els adversaris també ho saben i per això, i no per res més, es referiran a Montilla com si hagués nascut damunt aquella botiga del fuet i el pa de pessic de la plaça major de Vic. De totes maneres, que el PSC no es preocupi perquè sempre hi ha aquell alcalde o aquell militant dels adversaris que un dia es despenjarà afirmant que un Pepe no pot presidir la Generalitat i afegint que tothom al partit pensa igual. Davant aquest exabrupte, el PSC podrà alliberar indignació i el partit advers podrà censurar en nom del mestissatge el seu alcalde oportunament inoportú.

Mentrestant, la gent lògica i normal parla de l'origen de Montilla i de la seva candidatura de la manera més natural, a casa i al bar. Uns no troben Montilla prou catalanista esgrimint actuacions seves d'alcalde. Uns altres diuen que un home que ha construït o reconstruït una ciutat com Cornellà i que presideix el PSC ha fet més per Catalunya que molts catalanistes i nacionalistes de ploma i llavi. Hi ha qui esgrimeix les asseveracions d'Els altres catalans de Candel sobre la integració nacional dels immigrants. Hi ha qui recorda un principi que diu que la independència arribarà de la mà dels que acaben el cognom en -ez. Hi ha qui veu maniobres del PSOE. Hi ha el que defensa Montilla sense tenir intenció de votar-lo mai. En definitiva, que la gent lògica i normal parla i pren partit sobre un dels grans debats dels últims anys al país, mentre els polítics, que són els que l'han plantejat, diuen que no se n'ha de parlar i prenen la gent com si no fos ni lògica ni normal.