Maragall va comunicar el secret més ben guardat de la política catalana dimarts a la nit a Montilla. En la compareixença, el President va donar per complerts els objectius que es va marcar quan el PSC el va anar a buscar a Roma, on vivia després de deixar l'alcaldia de Barcelona, per ser el candidat socialista a la Generalitat. Eren quatre: l'alternança al govern, la unió de les esquerres per a la millora de l'autogovern amb un nou Estatut i polítiques socials, impulsar l'Espanya plural i convertir el PSC en el primer partit del país. Diumenge farà vuit anys de l'assumpció d'aquests compromisos des de la torre de Collserola de Barcelona.

El President va assegurar que tenia la proposta «madurada de fa temps», però la reunió prevista per aquest matí mateix amb José Luis Rodríguez Zapatero va accelerar la decisió de fer-la pública, per evitar la imatge de sucursalisme del PSC. Maragall creu que és el moment d'una «nova generació» al PSC que desplegui el nou Estatut. El President va deixar clar que el seu projecte continua sent el dels socialistes i, per tant, ajudarà Montilla en la campanya. Com a president del PSC? «Estic disponible per continuar, però també per passar el testimoni», va dir. El seu càrrec va de congrés en congrés i el pròxim no és fins al 2008. Maragall va tenir paraules d'agraïment per als qui l'han animat a continuar.

El President va anunciar que dissoldrà el Parlament a finals d'agost. En aplicació de la llei, les eleccions serien 54 dies després, i la data més probable seria el 22 d'octubre. Però, al marge que el President podria fer una ronda de consultes amb els líders en el ple de d'avui abans de decidir-ho, el nou Estatut –que entrarà en vigor a finals de juliol– dóna més marge: entre 40 i 60 dies després de la publicació del decret de dissolució.

La decisió del President comporta un seguit de moviments en cadena. D'entrada, resoldre oficialment el nom del candidat socialista. L'executiva proposarà José Montilla i es ratificarà al juliol. Això també provocarà la segona remodelació del govern de Zapatero i es veurà si el PSC manté un representant al consell de ministres. L'home més ben situat per agafar la cartera d'Indústria és el segon a Economia, David Vegara. Però aleshores s'obriran altres incògnites, com ara el futur de la relació del PSC amb Ciutadans pel Canvi (CpC), la plataforma de suport a Maragall. Curiosament, Vegara és de CpC.

La renúncia és un triomf de l'aparell del PSC, que considera que Maragall no ha sabut liderar l'accidentada trajectòria del tripartit. I s'obren incògnites electorals. Per primer cop els socialistes presentaran un candidat de l'aparell i fugiran d'un perfil més catalanista, buscant mobilitzar un potencial electorat abstencionista quan es tracta d'eleccions catalanes. Aquesta decisió afecta ERC, perquè obre la porta que Joan Puigcercós faci tàndem amb Josep-Lluís Carod-Rovira. Les enquestes diuen que Maragall és el líder més ben valorat, així que el partit republicà creu que, amb Montilla, el PSC obtindrà un resultat més fluix, i ERC tindrà més força per negociar un pacte o, en cas de quedar a l'oposició, de restar espai als rivals. Carod va admetre ahir que aquest és un escenari «magnífic» per recuperar el lideratge del catalanisme d'esquerres. La presència dels pares del Tinell –Puigcercós, Montilla i Joan Saura– pot ser una constatació de la voluntat de reeditar-lo sense la imprevisió de Maragall, i amb Carod acompanyat per Puigcercós.

Però aquesta reedició també comporta interrogants. La renúncia de Maragall acontenta ERC i ICV, però s'atrevirà Montilla a forçar un govern amb ERC, que va defensar el «no» a l'Estatut, si CiU torna a guanyar, i deixar Mas, que l'ha pactat, per segon cop a l'oposició? Ahir CiU va confirmar que plantejarà una campanya basant-se en la dualitat: o tripartit o CiU. I quin tipus de campanya podrà fer Zapatero contra els qui li van permetre pactar l'Estatut? Ahir dirigents de CiU van ressaltar la seva sintonia amb el PSOE en una reunió de Galeuscat. ERC i el PP van denunciar que es compleix el full de ruta del pacte Mas-Zapatero que ha de concloure en la sociovergència.