Els professors comentaven, un cop acabada la prova, que la majoria dels seus estudiants havien optat per l’opció B, que es basava en l’article titulat Elogi de la tranquil·litat, en referència a l’entrenador del Barça. I afegien que malgrat l’atractiu del tema, les preguntes que venien a continuació eren un pèl més complicades que les de l’altra opció. En primer lloc, havien d’escriure un retrat sobre Rijkaard i després analitzar algunes de les frases fetes de l’article. Més endavant, podien escollir entre explicar les característiques dels textos periodístics o fer una redacció argumentada sobre el seu esport preferit. Després havien d’analitzar sintàcticament un fragment i anotar els antònims de mots com èxit, destitució i força .

Pel que fa a l’altra opció de la prova de llengua catalana i literatura, la base era un fragment del capítol XXV de l’obra més coneguda de Mercè Rodoreda. A partir d’aquest, els alumnes havien de fer un resum curt i respondre algunes preguntes que demostressin la bona comprensió del text, com ara «quina intenció creieu que tenia l’autora en recórrer a un ús tan abundant de la conjunció i ?». A continuació, se’ls demanava que fessin un comentari crític de 200 paraules sobre l’escriptura de Rodoreda o la novel·la com a gènere literari, i es continuava amb una reflexió lingüística, sintàctica i fonètica del text.

Els estudiants que van escollir aquesta opció reconeixien que no eren amants dels esports. En aquest sentit, deien, havien respirat tranquils després de veure que no havia «caigut» en la prova l’obra de Monzó, que també era una de les lectures proposades i sí un dels clàssics de la literatura catalana. D’altres reconeixen que les dues opcions eren més senzilles que les de l’any passat, en què van haver d’escollir entre un relat de Sergi Pàmies o un text científic.