| |||||
|
dilluns, 19 de juny de 2006 > Els catalans avalen el pacte de lEstatut però donen un toc dalerta als polítics
El «sí» guanya amb el 74% dels vots, però la participació no arriba al 50% en la votació més important dels últims 27 anysTIAN RIBA. Barcelona Els catalans van donar per bo ahir el nou pacte entre Catalunya i Espanya en forma dEstatut dAutonomia de Catalunya, establert a través del Parlament i les Corts espanyoles, però van fer alhora un toc dalerta als polítics del país en forma duna participació molt baixa. Més de dos anys de discussions, tacticisme, partidisme, declaracions i contradeclaracions diàries han acabat provocant que la meitat dels ciutadans amb dret a vot hagin girat lesquena a la votació més transcendent per al país des del 1979. En tot cas, el nou estatut acaba legitimat pel 74% dels vots afirmatius tot i que hi ha una part del 20% de no que indica que Catalunya no en té prou, amb suficient força per negociar el desenvolupament i perquè es planti cara al recurs que el PP ja ha anunciat.
La participació es va situar finalment en el 49,42%, gairebé deu punts menys que en el referèndum del 1979, i 2,6 milions de catalans no van anar a votar. De tota manera, també sha dapuntar que el context polític no és el mateix, perquè el 1979 lEstat sortia duna dictadura i Catalunya no tenia autonomia. I això val també per entendre que hi hagi 12 punts més de «no». Part daquest percentatge, però, també és un avís que Catalunya no en té prou i que, de fet, letern debat de lencaix de Catalunya a Espanya no sha acabat aquí. La mateixa CiU, partidària del «sí», té com a objectiu nacional lEstatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre. Com ERC. En tot cas, tots els partits menys el PP consideren que la baixa participació no deslegitima el text. Tot i que Josep-Lluís Carod-Rovira va dir que queda palesat que lEstatut no il·lusiona. El resultat de la votació reforça també el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que ha tingut en lEstatut leix principal de la primera experiència del govern tripartit i que ha acabat expulsant ERC per la seva defensa del «no». Ahir Maragall va continuar amb els missatges ambigus respecte a la seva intenció daspirar o no a la reelecció. En tot cas, la decisió està presa i lha de fer pública de manera imminent. De fet, encara que Maragall vegi avalada la seva aposta, són els tres partits del «sí» el PSC, CiU i ICV-EA els que també es poden donar per satisfets. Per tant, també és un aval per a José Montilla com a primer secretari del PSC. Ahir Maragall i Montilla es van abraçar de manera ostensible al Palau de la Generalitat davant dels periodistes en la recepció que el President va organitzar per a la societat civil al marge dels partits i en la qual va buscar lúltima foto que li permet competir en la patrimonialització de lEstatut. Però la victòria del «sí» també és un aval per a Artur Mas i el seu pacte amb José Luis Rodríguez Zapatero, i per a Joan Saura com a pilot des del govern daquest procés. En canvi, ERC, el partit que va posar la reforma de lEstatut al frontispici del Pacte del Tinell, haurà de fer ara una reflexió interna, perquè ha acontentat amb aquesta posició els centenars de militants que el van forçar a decantar-se pel «no», però no ha tingut el suport dels electors que li van fer confiança en les eleccions al Parlament del 2003. De fet, els percentatges de vot dERC i el PP junts en les eleccions al Parlament del 2003 estan per sobre del «no» dahir. Al PP li queda el consol de la baixa participació per continuar argumentant que tot el procés sha fet desquena als ciutadans. Però també els populars han col·laborat a fer de la reforma una cursa dobstacles que ha acabat la paciència de molts ciutadans. Per tant, són tots cinc, els partits que hauran de reflexionar sobre quines actituds i quina manera de fer allunya els ciutadans de la política. Si, per exemple, els agrada veure els partits dividits en un tema essencial del país. Maragall, en el seu discurs dahir, va fer una crida a ERC i al PP a afegir-se al consens. En clau espanyola, la victòria del «sí» és una victòria del PSOE i sobretot de Rodríguez Zapatero contra el PP de Mariano Rajoy, tot i que la baixa participació serà justament larma que permetrà al PP mantenir els seus arguments en contra del text. Ahir Rajoy va fer números per dir que els catalans han rebutjat el projecte de Rodríguez Zapatero. Però el president espanyol, que ara es podrà centrar de manera més nítida en el procés de pau al País Basc, va tornar a garantir la seva lleialtat al desenvolupament del text, i va demanar al PP que accepti els resultats perquè la votació dóna a lEstatut «tota la força democràtica». També CiU ho va demanar. La del recurs al Constitucional i la de laplicació del text seran les batalles immediates. El desenvolupament, el negociarà plenament el nou govern que surti després dunes eleccions la precampanya de les quals arrenca avui mateix. El «sí» va ser més alt com més lluny de làrea metropolitana de Barcelona tradicionalment, més nacionalistes i, en canvi, labstenció es va centrar en els municipis metropolitans Barcelona a part, també tradicionalment més abstencionistes quan es tracta de política catalana. Sobre el cens total, lEstatut el va avalar un de cada tres ciutadans. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|