El «sí» ha guanyat de forma aclaparadora, és inqüestionable. Intuïa que algun dels partits perdedors no admetrien la derrota de la seva opció. Que buscarien excuses de mal pagador. Tenia esperances, però no he deixat de ser, un cop més, un ingenu. El «no» ha perdut de molt, de forma rotunda. I aquests resultats s’han donat amb dues formacions, el PP i ERC, radicalment oposades en pensament i coincidents en demanar el «no» als electors. Queda clar que molts dels seus votants, mai sabrem quants d’uns i d’altres, no han fet cas als respectius dirigents en decidir votar «sí». S’ho hauran de fer mirar, encara que dubto molt que el PP, escoltant anit Rajoy que afirmava que Zapatero havia perdut sense permetre preguntes, freni la seva estratègia de crispació.

Ningú pot atribuir-se la baixa participació en una consulta popular. No tan sols a Catalunya; a arreu del món. No hi ha un sol factor que determini l’abstenció, n’hi ha molts i de molt diversos. A més, en el cas català cap formació política parlamentària, ni una, ha demanat l’abstenció. Ara no val, en conèixer els resultats, fer lectures deslegitimadores. Es massa fàcil! Seran els partits polítics, no un de sol, tots, els que hauran de reflexionar-hi i extreure’n conclusions per provocar un canvi de tendència.

Però aquesta anàlisi a fer no és exclusiva del nostre país. És mundial. I més en aquells països amb qualitat de vida per damunt de la mitjana, com Catalunya. Cap responsable polític es pot deslliurar del percentatge d’abstenció. Tampoc ningú pot deslegitimar un resultat net, encara que només sigui per respecte a tots aquells que hem anat a exercir el nostre dret ciutadà. Respecte és el que demano, senyor Piqué. Sense excuses.