Els resultats del referèndum han estat similars a tot el territori: el «sí» ha guanyat per majoria, dos de cada deu votants han optat pel «no», les paperetes en blanc han obtingut uns 5,3% del suport i l’índex de participació no ha sobrepassat el 50%. De tota manera, el «sí» ha obtingut resultats més bons a la Catalunya interior i l’abstenció ha estat més alta –entre un 55 i un 60%– a les comarques barcelonines, com ara el Baix Llobregat i el Vallès Oriental i Occidental.

La comarca amb un suport més gran a la reforma estatutària ha estat l’Alta Ribagorça, que amb un 81,52% dels vots s’ha situat al capdavant de la llista del «sí» i gairebé vuit punts per sobre del resultat global. En segon lloc, el Pallars Jussà –una altra comarca lleidatana– ha arribat a concentrar fins a un 81,54% de vots a favor, seguida del Ripollès (78,32%), el Montsià (78,34%) i la Garrotxa (78,23).

El «no», en canvi, ha estat més pronunciat a les comarques tarragonines: en primer lloc s’ha situat el Tarragonès, que ha obtingut un 27,82% dels vots, el Baix Camp amb un 23,5% i el Solsonès amb un 22,5%. En tot el territori només hi ha hagut dos municipis on el «no» ha guanyat.

Curiosament, però, els dos pobles pertanyen a les comarques lleidatanes, just on el suport a l’Estatut ha estat més majoritari. Són els municipis d’Arres, que ha obtingut un 42,86% de vots negatius i un 23,81% de vots en blanc, i Bausen, una vila de poc més de 45 habitants i on el «no» ha arribat al 52,84%. El percentatge més alt de «sí» ha anat a parar al municipi lleidatà de Granyanella amb un 92,42% dels vots.

El vot en blanc, una de les opcions que enguany tenia papereta pròpia, ha aconseguit un 7,5% de l’escrutini al Pla de l’Estany. Aquesta ha estat la comarca amb un percentatge més gran, seguida d’Osona (7,35) i la Cerdanya (6,55). En aquests casos, el nombre de vots ha crescut fins a dos punts per sobre de la mitjana catalana.

La participació dels electors catalans en el referèndum sobre la reforma de l’Estatut ha estat més de deu punts inferior a la registrada en la consulta que va ratificar el 1979 el text vigent. Aquella vegada van anar a les urnes el 59,7 per cent dels més de 4,4 milions de persones que tenien dret a vot, mentre que avui ho han fet un 49,42 sobre un cens d’una mica més de 5,2 milions. Dels sis referèndums als quals han estat convocats des de 1976 els ciutadans catalans, el d’ahir va registrar la segona participació més baixa que només ha superat el tractat europeu del 2005.