«Ningú no ha mobilitzat la gent del PP», va deixar anar el president del PP a Catalunya des de l’eufòria. Piqué va fer balanç de la campanya a Barcelona, davant d’unes dues-centes persones, i va destacar el coratge dels populars a l’hora de defensar que hi ha «una altra manera d’entendre Catalunya», allunyada de la que instaura l’Estatut i les formacions polítiques que l’han impulsat. Una actitud que el PP ha mantingut ferma malgrat els «insults», els «intents d’agressió» i el «llançament d’ous». «La nostra gent demana una cosa tan elemental com llibertat», va reiterar.

Matas també va insistir a definir la Catalunya que el PP va començar a dibuixar amb insistència arran de les protestes a Mariano Rajoy, Ángel Acebes i Josep Piqué a l’Hospitalet, Granollers i Mataró. «No reconec aquesta Catalunya sense llibertat, excloent, egoista, insolidària», va opinar.

Pel president de les Illes Balears, «el deteriorament de la imatge» dels catalans que ha anat lligat a l’Estatut «no té preu i mai tindrà compensació».

Piqué espera que els ciutadans pronunciïn demà un «no com una catedral». De fet, creu que si el president de la Generalitat va voler emetre ahir un missatge institucional és perquè «s’ensumen que les coses no els aniran bé». També va situar el seu partit com l’únic que ha justificat el seu posicionament respecte de l’Estatut amb arguments, a diferència de CiU –que només busca «recuperar el poder com sigui»– i del PSC –que començant pel seu primer secretari, José Montilla, ha fet «la campanya més bruta» que ell recorda «en molt de temps», perquè ha volgut «confrontar» els populars amb Catalunya.

El PP és l’únic partit capaç de «dignificar» la política, segons Piqué perquè «discrepa» tot sol del que és «políticament correcte» i es diferencia del «pensament únic» regnant. Si no existís el PP, «tot seria un llenguatge progre, de decadència, d’ofec de la iniciativa dels ciutadans». Va queixar-se, igualment, que es repeteixi que els populars són «anticatalans» i «antiandalusos», i va indicar que només se’ls qualifica així als llocs on el partit socialista ha impulsat reformes estatutàries «associat a partits nacionalistes». El «model» del PP és el de Jaume Matas i Francisco Camps.