El 18 de juny, nou Estatut, i a la tardor, nou govern de CiU. Mas va començar i ha acabat la campanya defensant aquest missatge. Ahir va demanar al poble català que ara «prengui el relleu» a CiU «en el lideratge del sí» i demà a les urnes faci «una onada que ofegui totes les veus que han volgut fer avortar el progrés nacional de Catalunya». No solament les del PP i d’ERC, també «locutors, articulistes i tertulians» i «els estaments més poderosos de l’Estat en l’àmbit judicial, econòmic i de l’exèrcit», va dir Mas, sense esmentar l’Església. Als «obstacles, pedres, troncs i fins i tot barricades» que han dificultat la reforma, Mas hi va afegir –ja mirant més enllà del referèndum– les «baralles contínues» del tripartit, l’«absència de lideratge» de Maragall i un PSC que ha estat «més pendent del PSOE que de la defensa de l’Estatut». Als que ara han governat, Mas els va demanar que a l’oposició «tinguin el mateix sentit de país» que CiU.

«Mas President!». S’ha cridat en tots els mítings i ahir no podia faltar. 3.000 persones van omplir el pavelló de la Vall d’Hebron, per on va circular un Seat 600 conduït per dues noies nascudes el 1979 i on es va poder veure en directe Montse Cruixents, la cantant de l’himne que CiU ha fet servir en les últimes campanyes –l’I say a little pray for you, versionat com a Porto Catalunya al meu cor. Però l’ovació més sonada se la va endur Pujol: «Jordi! Jordi!», va cridar el pavelló sencer a peu dret. L’expresident va tornar a insistir que no cal votar tant amb «arguments intel·lectuals» sinó «per patriotisme, nacionalisme i sentiment de país». I Duran i Lleida va fer una última crida a Esquerra, perquè «encara és a temps» de dir que «no volen fer de comparsa del PP» i acompanyar Rajoy, Acebes i Zaplana». També va intervenir Xavier Trias, presentat com el «futur alcalde de Barcelona».

Mas i Duran no pensen sempre igual i ho han deixat molt clar en la campanya: ahir, si el líder de CDC va criticar Maragall per haver intentat «aconseguir una mica de quota de pantalla» fent la declaració institucional, el líder d’UDC defensava «el dret institucional» del President a «fer una crida a votar». Mas va retreure a Maragall que «s’amagués i no donés la cara» en el debat de TV3, que és «on de veritat podia ajudar el sí», i Duran el va defensar per haver volgut «recordar els drets dels ciutadans en un país que ell presideix i en un referèndum que ell ha convocat».