«Que lalcalde de Riba-roja dEbre faci el que hagi de fer, perquè a nosaltres no ens pressiona ningú», va afirmar lalcalde de Gandesa, Miquel Aubà. En aquesta línia, Aubà va recordar que va oposar-se a les centrals tèrmiques de Móra la Nova i de Mequinensa, i que «per coherència» pensa fer el mateix amb la central dIberdrola. «Aquest tipus de pressions no tenen cap sentit», va lamentar Aubà, que va recordar que Gandesa també ha presentat al·legacions a la línia de la promotora Aerta, que evacuarà lenergia dels 180 aerogeneradors de la Terra Alta a través de la central hidroelèctrica del pantà de Riba-roja. «Per tant, no pensem acceptar aquest xantatge», va insistir Aubà.
«Dubto que aquesta coacció porti a algun lloc», va valorar lalcalde de la Fatarella. Lindependent Josep Suñé va dir que tenia previst analitzar la situació en comissió de govern, ja que les condicions dAparicio han posat els alcaldes de la Terra Alta en una posició «complicada». Segons Suñé, alguns alcaldes ja havien parlat, informalment, de la possibilitat de presentar al·legacions conjuntes contra el projecte dIberdrola, «de la mateixa manera que ja vam fer-ho amb la tèrmica de Faió». «El que hem devitar són les declaracions fora de to, perquè lestratègia de lenfrontament entre municipis mai és bona», va concloure Suñé. «No vull posar-li un nom a la maniobra dAparicio, però ha estat una cosa molt estranya», va matisar lalcalde de Corbera dEbre, Aquilino Conesa (CiU). El corberenc, que divendres encara no havia rebut la carta, va dir que no compartia les formes dAparicio, i va destacar que el nou escenari és «un problema més» per al desplegament eòlic a la comarca. Per contra,lalcalde de Batea, el socialista Joaquim Paladella, sí que havia rebut la carta, però no lhavia llegit «en profunditat». «Aparicio no hauria de fixar condicions ni marcar terminis, però personalment no li dono cap importància, a la carta, que sembla que fa temps que volia escriure», va dir. A més, Paladella va advertir que qualsevol és lliure denviar una carta, i que els alcaldes de la Terra Alta també són lliures de fer «allò que creguin convenient». «El que està clar és que la Generalitat encara no ha publicat cap autorització de la central dIberdrola», va puntualitzar lalcalde de Batea.
De moment, un dels pocs alcaldes que «no tindria cap problema» per donar suport institucional a la tèrmica és lalcalde de Prat de Comte, Joan Ramon Pallarès (CiU). «Tot depèn de com et demanin les coses, però limportant és que els nostres pobles puguin tirar endavant i que ens ajudem entre nosaltres», va suggerir Pallarès. De fet, Prat de Comte, a ligual que el Pinell de Brai, no té cap projecte eòlic que hagi devacuar a través de la línia dalta tensió dAerta. «No som part interessada en la construcció de la línia, però aquestes pressions no són una bona idea, i més, tenint en compte que els alcaldes no som els que hem dautoritzar la central dIberdrola», va afirmar lalcalde del Pinell, Pere Martí (CiU).
Lalcalde dArnes i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Xavier Pallarès (CiU), va remarcar que el pronunciament dels alcaldes no hauria dafectar les autoritzacions finals de la Generalitat a la línia dAerta o a la tèrmica de Riba-roja. Amb tot, Pallarès va anunciar que preveu convocar un consell dalcaldes, per analitzar la situació i ajornar qualsevol pronunciament fins que no hi hagi lestudi dimpacte ambiental del projecte dIberdrola. «La línia dAerta no hauria de tenir res a veure, i els que haurien de parlar primer sobre la tèrmica de Riba-roja són els alcaldes dels pobles veïns, com ara Flix o la Palma», va demanar. Pallarès també va rebutjar la «coacció» dAparicio, i va suggerir que podrien sol·licitar un informe a la URV sobre la tèrmica de Riba-roja i les seues afectacions a la Terra Alta.