«Que l’alcalde de Riba-roja d’Ebre faci el que hagi de fer, perquè a nosaltres no ens pressiona ningú», va afirmar l’alcalde de Gandesa, Miquel Aubà. En aquesta línia, Aubà va recordar que va oposar-se a les centrals tèrmiques de Móra la Nova i de Mequinensa, i que «per coherència» pensa fer el mateix amb la central d’Iberdrola. «Aquest tipus de pressions no tenen cap sentit», va lamentar Aubà, que va recordar que Gandesa també ha presentat al·legacions a la línia de la promotora Aerta, que evacuarà l’energia dels 180 aerogeneradors de la Terra Alta a través de la central hidroelèctrica del pantà de Riba-roja. «Per tant, no pensem acceptar aquest xantatge», va insistir Aubà.

«Dubto que aquesta coacció porti a algun lloc», va valorar l’alcalde de la Fatarella. L’independent Josep Suñé va dir que tenia previst analitzar la situació en comissió de govern, ja que les condicions d’Aparicio han posat els alcaldes de la Terra Alta en una posició «complicada». Segons Suñé, alguns alcaldes ja havien parlat, informalment, de la possibilitat de presentar al·legacions conjuntes contra el projecte d’Iberdrola, «de la mateixa manera que ja vam fer-ho amb la tèrmica de Faió». «El que hem d’evitar són les declaracions fora de to, perquè l’estratègia de l’enfrontament entre municipis mai és bona», va concloure Suñé. «No vull posar-li un nom a la maniobra d’Aparicio, però ha estat una cosa molt estranya», va matisar l’alcalde de Corbera d’Ebre, Aquilino Conesa (CiU). El corberenc, que divendres encara no havia rebut la carta, va dir que no compartia les formes d’Aparicio, i va destacar que el nou escenari és «un problema més» per al desplegament eòlic a la comarca. Per contra,l’alcalde de Batea, el socialista Joaquim Paladella, sí que havia rebut la carta, però no l’havia llegit «en profunditat». «Aparicio no hauria de fixar condicions ni marcar terminis, però personalment no li dono cap importància, a la carta, que sembla que fa temps que volia escriure», va dir. A més, Paladella va advertir que qualsevol és lliure d’enviar una carta, i que els alcaldes de la Terra Alta també són lliures de fer «allò que creguin convenient». «El que està clar és que la Generalitat encara no ha publicat cap autorització de la central d’Iberdrola», va puntualitzar l’alcalde de Batea.

De moment, un dels pocs alcaldes que «no tindria cap problema» per donar suport institucional a la tèrmica és l’alcalde de Prat de Comte, Joan Ramon Pallarès (CiU). «Tot depèn de com et demanin les coses, però l’important és que els nostres pobles puguin tirar endavant i que ens ajudem entre nosaltres», va suggerir Pallarès. De fet, Prat de Comte, a l’igual que el Pinell de Brai, no té cap projecte eòlic que hagi d’evacuar a través de la línia d’alta tensió d’Aerta. «No som part interessada en la construcció de la línia, però aquestes pressions no són una bona idea, i més, tenint en compte que els alcaldes no som els que hem d’autoritzar la central d’Iberdrola», va afirmar l’alcalde del Pinell, Pere Martí (CiU).

L’alcalde d’Arnes i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Xavier Pallarès (CiU), va remarcar que el pronunciament dels alcaldes no hauria d’afectar les autoritzacions finals de la Generalitat a la línia d’Aerta o a la tèrmica de Riba-roja. Amb tot, Pallarès va anunciar que preveu convocar un consell d’alcaldes, per analitzar la situació i ajornar qualsevol pronunciament fins que no hi hagi l’estudi d’impacte ambiental del projecte d’Iberdrola. «La línia d’Aerta no hauria de tenir res a veure, i els que haurien de parlar primer sobre la tèrmica de Riba-roja són els alcaldes dels pobles veïns, com ara Flix o la Palma», va demanar. Pallarès també va rebutjar la «coacció» d’Aparicio, i va suggerir que podrien sol·licitar un informe a la URV sobre la tèrmica de Riba-roja i les seues afectacions a la Terra Alta.