Uns quaranta independentistes esperaven l’arribada d’Arcadi Espada. Uns al carrer i uns altres al petit distribuïdor d’accés als caixers i a l’auditori. Compartien espai amb gent de Ciutadans de Catalunya. Va arribar el periodista i van començar els insults i les empentes i una mà li va arribar al clatell. Va aconseguir pujar fins a l’auditori, on va aprofitar per reprovar l’actuació dels Mossos: «Vosaltres què fèieu. Teníeu constància que aquest acte es faria des de fa dies. On éreu? en lloc de protegir-me a mi per protegir-me del feixisme organitzat.» I tota aquesta discussió i bona part de la resta amb el testimoni de la periodista d’El Mundo Victoria Prego, que en venia a fer una crònica.

Espada va centrar el seu breu míting en els fets de mitja hora abans: «La policia a Catalunya no pot garantir l’ordre democràtic»; «cada cop passen més aquestes situacions»; «és el primer cop que em colpegen, afortunadament ha estat un cop lleu al cap»; «hi ha responsabilitat polític dels quatre partits majoritaris que volen situar extramurs i acusen d’anticatalà la dissidència contra el nacionalisme»; «això amb la Guàrdia Civil no hauria passat».

Un cop acabat l’acte, el periodista va haver d’abandonar la seu de «la Caixa» escortat per agents dels Mossos d’Esquadra de paisà que el protegien de la vintena de Maulets i de membres de les CUP que l’havien estat esperant, el van perseguir i el van insultar i acusar de feixista durant el recorregut iniciat a Santa Clara, i seguint la plaça Josep Pla, la plaça de la Constitució, el carrer Eiximenis i un tram de Gran Via fins a la delegació del govern de la Generalitat. Protegits per antiavalots, Espada, un seu acompanyant i Victoria Prego van abandonar la delegació amb un cotxe patrulla dels Mossos.

A Joan Daunis, històric de l’independentisme gironí, li és igual donar arguments als Ciutadans de Catalunya: «Som expressament mal educats. Ni la prudència, ni la bona educació no ens farà traïdors.»