De 14 a 40. El títol sobre les institucions de l’Estatut que el 18 de juny es votarà en referèndum augmenta en 26 el nombre d’articles que regulen el funcionament de la Generalitat respecte al text vigent. Això és degut, en part, al fet que el títol II inclou dos paquets de novetats importants. El primer és que estableix nous càrrecs i institucions que no figuraven en el text del 79. Com a exemple, especifica quines són les atribucions del conseller primer, com es regula el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), com funciona el Consell de Garanties Estatutàries –actual Consell Consultiu–, el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes. El segon és que regula l’organització territorial local: els municipis i les vegueries s’incorporen al sistema institucional de la Generalitat. També reconeix un règim especial per a la ciutat de Barcelona i una organització pròpia de l’Aran.

L’expresident Jordi Pujol va crear la figura del conseller en cap el 2001, preveient retirar-la de l’escena política i amb l’objectiu de foguejar Artur Mas amb vista a la presidència de la Generalitat. El nou Estatut reconeix ara per primera vegada el conseller primer, que és el nom amb què el PSC, ERC i ICV-EA van rebatejar el càrrec en pujar al poder. L’Estatut li dedica, de fet, un article (el 69) que li atorga «funcions pròpies», a més de les delegades pel president o la presidenta de la Generalitat. El text fixa que el conseller primer «supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció», però no li competeix plantejar una «qüestió de confiança», designar o destituir consellers ni dissoldre anticipadament el Parlament. El president ha de nomenar-lo per decret. El president i el conseller primer –junt amb la resta de consellers– formen el govern que, amb la cambra legislativa, componen la Generalitat.

ALTRES INSTITUCIONS
El nou Estatut detalla la creació del Consell de Garanties Estatutàries, que ja estava apuntada en el text del 79. El descriu detalladament en la secció primera del capítol «Altres institucions de la Generalitat», seguit d’altres consells que a final de la dècada dels setanta eren un projecte o no existien. Aquest ens «vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució» dels projectes i proposicions de reforma del text, així com de les iniciatives legislatives. El formen membres nomenats pel president de la Generalitat i juristes de «reconeguda competència» a proposta del Parlament (dues terceres parts) i del govern (una tercera part).

El Síndic de Greuges, del qual l’Estatut actual recull la creació, apareix descrit en el del 2006 amb tot detall: com es du a terme la seva elecció, les funcions que té i les relacions amb altres institucions anàlogues. El síndic protegeix i defensa «els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut», diu el text, en col·laboració amb el Defensor del Poble. D’altra banda, la Sindicatura de Comptes, que l’Estatut del 79 va crear «per assegurar la rendició de comptes de la Generalitat», apareix totalment desenvolupat en el que es votarà el dia 18. El nou text la defineix com «l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya», i explicita que depèn del Parlament. Estableix que el CAC «actua amb plena independència del govern» en «l’exercici de les seves funcions». I deixa a càrrec de la llei els criteris d’elecció dels seus membres i els àmbits d’actuació.

MUNICIPIS I VEGUERIES
«Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.» En el títol sobre les institucions de l’Estatut del 79 no hi ha ni rastre del funcionament del govern local. El que es votarà el dia 18 el reforça i l’incorpora al sistema institucional de Catalunya. En descriu les competències: l’ordenació del territori, la planificació i gestió de l’habitatge públic, els serveis socials públics d’assistència primària i el foment de polítiques d’acollida de les persones immigrants, entre altres coses. El text preveu la creació de vegueries i consells de vegueria en substitució de les diputacions. Els municipis i les vegueries formen a la pràctica l’estructura bàsica de l’organització territorial. L’«àmbit supramunicipal» correspon a les comarques. El Consell de Governs Locals, segons el nou Estatut, representa els municipis i les vegueries en les institucions de la Generalitat.

PARITAT EN LES LLISTES
El text del 2006, a diferència de l’Estatut del 79, recull amb el llenguatge la possibilitat que els càrrecs de president de la Generalitat, conseller primer i síndic de greuges algun dia puguin arribar a ser ocupats per dones. A més, diu que «la llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals». Ara bé, no seria una llei fàcil d’aprovar: necessitaria el vot favorable de dues terceres parts dels diputats del Parlament.