dimarts, 6 de juny de 2006
> M’ho quedo tot
Per a la història del procés estatutari quedaran unes cintes guardades al Parlament en què estan enregistrades les reunions de la ponència conjunta de tots els grups a la cambra. Potser si un dia es fan públiques es coneixerà del cert quina era la posició real de cadascú al voltant del text a porta tancada, i per què quan els ponents sortien a fer la roda de premsa d’explicació de la reunió semblava que cadascun hagués estat en una de diferent. ERC ha fet una animació al seu web per atacar CiU usant com a excusa el programa Sis a traïció i convertint-lo en CiU a traïció , però els qui seguien el dia a dia de la ponència recorden que aquesta sí que era un autèntic Sis a traïció . De fet, els ponents, malgrat ser de cinc partits, eren sis, perquè CiU hi va posar una bicefàlia. Els seus equilibris requerien la presència d’un diputat de CDC i un d’UDC. En el joc de la ponència valia tot. El popular Francesc Vendrell, per exemple, era especialista a anar al servei quan faltava poc per al final de la reunió de torn. S’acostava als periodistes i deixava anar de què anava la baralla del dia perquè el tripartit i CiU no ho poguessin amagar. Fins que va arribar el dia que CiU i ERC van pactar a la sala de conspiracions fer entrar els drets històrics al projecte, perquè el PSC, que havia garantit que compartiria el botí amb el tripartit, es va aliar amb el PP per «compactar» –una altra paraula per a la posteritat– el text. Ja se sap que al final CiU va aixecar el cartellet de «M’ho quedo tot». Al marge de les declaracions contradictòries dels líders, hi haurà altres expressions que passaran a la història, com quan Alfonso Guerra, que va batejar les vegueries com a «virguerías» , va dir a l’ara presidenta de Ciutadans pel Canvi, Carme Valls, després d’haver ultrapassat el seu temps el dia que es debatia l’article de la mort digna, allò d’«una mica més i m’apliquen l’eutanàsia a mi». / T.R.
|
