dilluns, 5 de juny de 2006
> Hem d’anar més lluny
ALBERT RUHÍ I VIDAL..
PRESIDENT DE L’ATENEU JUVENIL, CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA
|
Tinc dubtes raonables, encara a hores d’ara, sobre el sentit del meu vot. Hi ha avenços innegables, sobretot en matèria social, ambiental i lingüística, però el procés –aquest procés que primer ens va engrescar i més tard ens va decebre– no s’ha realitzat, al meu entendre, com calia; per això ara se’m fa difícil donar carta blanca al nou text. Les conseqüències d’un resultat o altre no són gens clares i enterboleixen encara més el problema: si s’aprovés, seria viable reformar-lo de nou, a curt termini? I si es rebutgés, quan podríem votar una proposta de reforma com la que es va aprovar al Parlament? La meva opinió pot no ser generalitzada entre els membres de l’entitat a la qual represento, però sé que ho és de la meva jove generació. D’una generació que no entén la plena democràcia com una fita sinó com un punt de partida. Que deixa enrere les quatre províncies i pensa en un marc territorial de 92 comarques. Que està convençuda del treball de base, des del teixit associatiu i el polític, per construir, de granet en granet, un país socialment just i políticament lliure. Si aquest nou Estatut ens ha d’ajudar, endavant; qualsevol opció és legítima. Però, cal no oblidar-ho: el nostre objectiu és més enllà.
|
)
