No n’estic segur, però potser aquesta campanya és tan avorrida perquè ha caigut enmig de massa emocions esportives. La copa de l’Espanyol, la lliga i la Champions del Barça i ara l’ascens del Nàstic de Tarragona posen massa adrenalina i contrasten amb una campanya de perfil baix, amb actes molt justets i amb poc espectacle. Zapatero, això sí, no para de repetir que ell és del Barça en cadascuna de les 322.423 entrevistes que ja ha fet per intentar explicar allò que és inexplicable. ZP és un mentider com una casa de pagès, però és del Barça. Com si això fos una espècie d’assegurança de vida política.

Convergència, potser per això, ha decidit posar la directa, i Felip Puig deia a Mataró que «CiU és la campiona del sí». En el seu particular campionat, vèncer Iniciativa no és gaire difícil, atès que els ecosocialistes posen cara de Nàstic: acabats d’ascendir, i mirant-s’ho tot amb ulls petits. Per tant, la contesa de la qual els convergents es proclamen campions és contra el PSC. Curiosament, però, els convergents ataquen menys els seus competidors que no una Esquerra Republicana que, tot i jugar una altra lliga, va amb ells com el gos i el gat.

Que sone la música, doncs, amb allò tan emotiu de «la Chaaampioooons». Potser per la via esportiva encara tindran alguna gràcia aquestes setmanes, és clar que sempre queda la possibilitat de deixar entrar en joc Lionel Messi, nom que alguns apliquen a Pasqual Maragall: li deixes tres metres lliures i embolica la troca.