Quaranta-vuit hores després de retreure a Artur Mas que fes promeses electorals en plena campanya pel referèndum, Duran va dir que si lEstatut saprova i CiU recupera el govern de la Generalitat aplicarà «el xec familiar, que significa donar un xec perquè cada família atengui com cregui oportú les seves necessitats». Però si els que governen són el PSC, ERC i ICV, la institució familiar tradicional continuarà amenaçada, ja que en dos anys «no ha fet res» per ella. El líder dUnió va dedicar-se ahir a defensar el títol de lEstatut que més bé coneix, el de drets i deures, i en concret tots els canvis que va aconseguir introduir en un text que ell «hagués redactat duna altra manera».
«DE PRÒPIA MÀ»
El PP «ha enganyat els catòlics», va queixar-se Duran, i per combatre-ho va comparar lEstatut del 79, en què «no apareixen les paraules família, ni matrimoni, ni natalitat ni religió», i la Constitució espanyola amb el text que es votarà el 18 de juny, que «sí parla per primer cop del respecte a la dignitat de totes i cadascuna de les persones» o de «la tradició humanista de Catalunya» i permetrà «per primera vegada» a la Generalitat «fer polítiques a favor de la família», com ara lesmentat xec familiar. Tot, «de pròpia mà», va vantar-se. Gràcies a això, va afegir, el text «no és un estatut desquerres, ni tampoc de dretes, ni de centre, és un estatut de tots».
El número dos de CiU va apostar per «aprovar lEstatut amb contundència» i, després, que CiU torni al govern, per «girar full» i «recompondre» relacions després dun enfrontament que «no ha estat només culpa nostra va dir ni de bon tros, sinó de la reacció de la dreta espanyola». «Si guanyés el no en la consulta del 18 de juny, continuaríem permanentment enfrontats», va alertar Duran en un acte festiu per a famílies a Platja dAro i on el líder dUDC va portar una filla. Lalcalde, el socialcristià Joan Giraut, va celebrar que el nou estatut reconegui «la família com a estructura bàsica i factor de cohesió social i en garanteixi la protecció jurídica, econòmica i social».