L’actual model agronòmic del delta de l’Ebre és viable gràcies als diferents ajuts que reben els productors d’arròs, les cooperatives agrícoles i les comunitats de regants. El director dels serveis territorials d’Agricultura, l’ampostí Antoni Espanya, va remarcar que els arrossaires del Delta són un sector molt subvencionat, que difícilment podrien afrontar els elevats costos de producció en un mercat lliure. Així, Espanya va confirmar que el Delta rep anualment uns 22 milions d’euros a través dels ajuts de la PAC, així com 8 milions d’euros més en concepte de mesures agroambientals. «El sector s’ha imaginat el pitjor dels escenaris, que podria ser que les subvencions de la PAC s’acabessin l’any 2013», va afegir-hi. Segons el delegat d’Agricultura, els ajuts agroambientals també es podrien reduir, ja que provenen dels fons europeus per fomentar el desenvolupament rural, i l’entrada de nous estats membres a la Unió Europea provocaria que la bossa econòmica també quedés minvada. «Per això esperem no perdre diners per a l’arròs del Delta, ja que en cas contrari només podrien tirar endavant els grans propietaris», va valorar Espanya.

És en aquest context de preocupació pel futur que regants, productors i cooperatives negocien amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge quantes hectàrees d’arrossars quedaran incloses en la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000. «Més que les compensacions, el que més ens preocupa ara són les limitacions i els inconvenients que ens suposarà als productors estar dins de la Xarxa Natura 2000», va explicar el president d’Arrossaires del Delta, Agustí Castells. En aquest sentit, Castells va dir que el sector no vol que el pla de gestió de la Xarxa Natura 2000 siga «una altra hipoteca» per als arrossaires. «Ara ja estem fent arròs sense dependre dels nous ajuts, però voldríem que s’incloguessin tots els arrossars del Delta, si finalment les mesures de protecció impliquen unes millors condicions per als productors», va sentenciar Castells, partidari de: «O tot en bones condicions, o res.»

De fet, l’actual proposta de Medi Ambient estableix protegir unes 6.700 hectàrees de les 22.000 hectàrees d’arrossars que hi ha al delta de l’Ebre. Les 6.700 hectàrees es corresponen als hàbitats de la gavina corsa, una espècie protegida i en perill d’extinció, però els arrossaires consideren que amb aquest sistema es produiria un greuge comparatiu entre els pagesos, ja que tots els arrossars són llocs d’alimentació per a les aus. «Però ara la discussió és més global», va matisar el president d’Arrossaires del Delta. Segons Castells, la reunió de la setmana que ve serà determinant per saber si el pla de gestió de la Xarxa Natura 2000 convenç els productors. En aquest sentit, el director dels serveis territorials de Medi Ambient, Víctor Gimeno, va confirmar que ja havien començat a redactar un document de deures i obligacions. «Hem començat a concretar quines activitats agràries podran fer-se dins de l’àrea protegida, i si els productors ho veuen com una oportunitat demanarem que tots els arrossars entrin a la Xarxa Natura 2000», va afegir Gimeno, partidari d’assolir un acord. «Les compensacions sempre són a canvi d’alguna limitació, i ara ja hi ha molts pagesos que apliquen mesures agroambientals perquè els són rendibles», va recordar.