En un míting que va prendre un aire preelectoral, Carod-Rovira va vincular el rebuig a l’Estatut amb la independència de Catalunya i va assegurar: «Com més nombrós sigui el ‘no’, abans comença el nostre camí imparable per ser un poble lliure.» En canvi, el president d’ERC –parafrasejant el lema de campanya del PSC– va alertar que si triomfa el «sí», la victòria serà utilitzada pel PSOE i pel PP per «anar en contra de les aspiracions de Catalunya», ja que «s’haurà acabat el bròquil per molts anys». Va dir que si guanya el «no» s’haurà de tornar a l’Estatut del 30 de setembre, mentre que si venç el «sí», el govern espanyol donarà per tancat «el tema català» com a mínim una generació. Carod-Rovira va lamentar que «la democràcia espanyola doni tan poc» com perquè al text que va aprovar el Parlament se li hagi hagut de «passar el ribot», com va dir Alfonso Guerra.

El líder d’ERC va parlar de la seva expulsió del govern apuntant que també es va deure a què la seva presència a l’executiu «posava en perill certs privilegis de determinades minories econòmiques que han manat tota la vida». Va proclamar: «Tornarem perquè el poble de Catalunya ens hi farà entrar per la porta gran.»

El secretari general d’ERC va precedir-lo. Joan Puigcercós va dir que volen «escampar la boira» que CiU, PSOE i PP han imposat sobre el debat perquè saben que «no hi ha avenços» en el text. Va apuntar que, tot i el seu «no», els populars «han guanyat», ja que «l’Estatut és tant de Piqué com ho pugui ser de Rajoy i Zapatero».

L’acte va comptar amb música, versos i la intervenció dels exconsellers, menys Joan Carretero, i altres dirigents que van sortir a l’escenari per parelles, amb gran èxit de la de Josep Huguet i Joan Ridao. També amb el suport del líder històric del nacionalisme gallec, Xosé Manuel Beiras, i del secretari general d’EA, Unai Ziarreta. Aquesta últim va acusar Artur Mas de «traïdor». El líder de CiU es va convertir en protagonista absent amb vídeos i cites acompanyats de crits i insults dels presents. Van aplaudir amb proclamacions com ara: «No a la legalització del robatori a Catalunya» i «Ens han expulsat perquè ens hem negat a cantar el Cara al sol».