Des de les files del PP es considera que la culpa del mal paper del seu líder va ser del president del Congrés, Manuel Marín, arran de l’enfrontament que van tenir per la distribució del temps d’intervenció. Però es reconeix que Rajoy no va tenir el seu millor dia, va estar repetitiu i no va saber respondre de manera adequada quan Zapatero va començar a treure-li dades d’immigració i delinqüència de la seva etapa de ministre de l’Interior.
Les crítiques des de les files socialistes són més lògiques. Se li retreu que no plantegés propostes noves i que tornés al discurs reiteratiu que diu que «Espanya es t renca». El secretari d’organització del PSOE, José Blanco, va afirmar que Rajoy havia perdut l’oportunitat de fer un discurs exigent i d’a conseguir que els ciutadans el visualitzessin com a alternativa.
SENSE PACTE SOBRE ETA
Rajoy va negar que hi hagués hagut un acord amb el president del govern «per passar de puntetes» sobre el diàleg amb ETA. Els punts sobre la verificació de l’alto el foc i l’obertura d’un possible diàleg amb ETA només van ser esmentats de passada en els discursos inicials dels dols líders, però no el van tractar en el seu duel parlamentari. Rajoy va confessar ahir que estava «molt enutjat» amb el president del Congrés dels Diputats pel tracte que li va dispensar durant la seva intervenció i li va retreure que l’hagués interromput en diverses ocasions.
Per la seva part, el portaveu del grup popular a la cambra, Eduardo Zaplana, va criticar la «falta d’equitat» i l’«egocentrisme inu sual» de Marín, a qui el secretari general d’organització, Ángel Acebes, va atribuir també un excés de «protagonisme» en la sessió parlamentària. Als dirigents del PP no els va agradar gens que el màxim responsable del Congrés intentés rebatre les crítiques de Rajoy en el sentit que disposava de poc temps, al·legant que «mai fins ara l’oposició havia estat tan ben tractada».
Per la seva part, Manuel Marín, va usar un símil fut bolístic per justificar l’enfrontament amb Rajoy i va recalcar que la tasca d’un àrbitre en el debat l’obliga a treure «targeta groga» a qui surt al camp de joc a «donar cops de colze» a l’adversari o a «trencar el turmell» a un tercer.