El debat de política general ens ha deixat més clar que mai que el PP ha de renovar la banqueta. Cal recordar que seria difícil trobar en la història política d’Europa un partit que hagi passat de la majoria absoluta a l’oposició i que després de dos anys encara no hagi canviat cap dels seus líders i membres de la direcció, i que ningú hagi plegat llevat d’unes poques i simbòliques dimissions en alguns ajuntaments. En el debat de política general s’ha visualitzat que el líder de l’oposició, Mariano Rajoy, no ha passat l’examen de la petició dels seus de posar entre les cordes el govern en el tema territorial o de l’Espanya unida. Zapatero ha pogut demostrar en fets i paraules que no passa res perquè Catalunya amb el nou Estatut tingui una mica més d’autogovern. Missatge que fins i tot entén una (petita) part de la parròquia popular.

Aquest debat de política general pot fer obrir els ulls del Partit Popular amb vista a canviar d’estratègies i probablement de cartell electoral, perquè fins i tot la premsa pròxima al PP afirma que Rajoy no va estar a l’altura, tot i que les mancances no són només del president del partit, ja que la majoria de dirigents encara provenen de l’etapa d’Aznar. Així mateix, cal destacar que les males relacions amb els partits nacionalistes i les tensions frontals amb el PSOE durant l’últim govern del PP han fomentat la soledat que avui tenen els populars als parlaments, i també hi influeixen les mentides de l’11-M i les decisions sobre la guerra a l’Iraq. Temes que encara avui són destacats com a positius per Aznar i els mitjans que l’envolten. És cert que Zapatero ha recollit alguns dels èxits de l’etapa d’Aznar. Sobretot en temes econòmics que va dissenyar Rodrigo Rato i que avui són encara portats a la pràctica pel vicepresident Pedro Solbes, o la lluita que Aznar va començar contra ETA i que ha permès que avui es pugui parlar de diàleg sense que ningú amb sentit comú s’escandalitzi, ja que fa molts mesos que no hi ha morts. També gràcies al fet que part dels seus actius més sanguinaris van ser empresonats.

El canvi de banqueta és necessari a tots els partits. Cares noves, encara que el partit segueixi fil per randa la seva filosofia i les seves pràctiques i teories. En aquest debat s’ha vist més nou el president del govern que no pas l’alternativa, que si no es renova farà que continuem escoltant el mateix discurs fins a les pròximes eleccions, i és una llàstima que l’oposició no es renovi perquè, dins del partit conservador, ben segur que hi ha persones que tenen ganes de participar en un debat polític apassionant, però que estan tips de veure que no els deixen pas. Curiós és que dins del PP ningú a hores d’ara hagi aixecat la veu de la renovació, tot esperant perdre les pròximes eleccions, més que pel missatge, per les cares que no són capaces d’engrescar ni aquells que pensen com ells...