Els programes polítics es van omplir, abans de les eleccions del 2003, de promeses vinculades a l’increment de la participació ciutadana. S’han complert les expectatives? Respon Maria Gallardo, delegada de CCOO: «Hi ha grans dèficits de participació. Es tenen poc en compte el valor afegit de les organitzacions polítiques, sindicals i socials. Hi ha eines però estan massa instrumentalitzades.» El president del Club Natació Badalona, Miquel Estruch, creu que els partits no se l’han creguda mai, que s’omplen la boca parlant de participació però que, a l’hora de la veritat, no funciona. El president del Centre Excursionista de Badalona i participant del Fòrum de Medi Ambient, Joan Talarn, qualifica aquests òrgans de «façana per salvar els mobles». En canvi, la psicòloga Mercè Rovira, col·laboradora del Fòrum Badalona Educa, assenyala que en aquest òrgan «es considera el ciutadà responsable juntament amb l’administració de les problemàtiques i propostes». «Em sembla una bona manera d’actuar ja que permet que el ciutadà s’impliqui en allò que vol que canviï», sosté. El president de la FAVB, Julio Molina, reclama «la cogestió dels projectes». No serà gens fàcil segons el que afirma el president de Badabicis, Joan Giralt: «Tot és paper mullat. No els interessa que els ciutadans opinem perquè hi veuen un niu de con flicte.»
LA CULTURA I L’EDUCACIÓ
La cultura i l’educació són dos àmbits que creen opinió entre els enquestats. En el primer d’aquests, el pintor i escultor Gerard Sala retreu al consistori els pocs diners que destina a la cultura, a excepció de les Festes de Maig. Opina que al regidor de Cultura, Josep Duran (PSC), no li permeten aplicar les seves idees. Entre aquestes, les del pla estratègic de Cultura, que no acaba d’arrencar, com bé recorda el president de l’Associació de Músics Professionals, Martí Serra. El president del gremi de constructors, Enric Garí, aconsella potenciar el Teatre Zorrilla, i el coordinador de l’Ateneu de Sant Roc es pregunta com és possible que Badalona no tingui un pla de dinamització sociocultural. Oriol Lladó, president d’Òmnium Cultural, aporta tres idees: «Singularització de l’oferta en clau metropolitana (en la línia del Blues i Ritmes i el Festival Li Chang); creació de centres d’exhibició i producció (un auditori, sales d’assaig, un espai literari...) i, sobretot, establiment d’un consell de Cultura útil i potent.»
Quant a l’educació, el director del CEIP Feliu i Vegués, Miquel Àngel Parra, alerta de la possible formació de guetos i insta l’Ajuntament a activar mesures per evitar-ne la creació, alhora que reclama un rentat de cara dels edificis que alberguen les escoles públiques. També noves escoles bressol. Salvador Figuerola, que treballa amb nens de famílies desestructurades, subratlla la necessitat de plantejar una educació de qualitat i de treballar per la inclusió social i l’eradicació del fracàs escolar. Objectiu, precisament, que s’ha marcat el Fòrum Badalona Educa. Des d’aquest òrgan, Mercè Rovira parla d’un gran repte a assolir, vinculat a l’educació: «Cal la connexió entre les diferents regidories (Educació, Sanitat, Serveis Socials...) a l’hora de dur a terme projectes d’infància i família. Cal potenciar l’estudi, la investigació i les actuacions que entenguin l’infant com a subjecte. En el nostre país hem sentit parlar de l’Espai Família, un espai que funciona i és molt útil, però es una fita a aconseguir que el nostre municipi vegi la necessitat d’invertir en un departament en què la interdisciplinarietat sigui l’eix vertebrador de les actuacions. L’infant és socialment tractat com un objecte i, en conseqüència, els seus pares també.»
)
