Badalona és la tercera ciutat de Catalunya, però només en nombre d’habitants. És la resposta més repetida pels enquestats quan se’ls pregunta pel pes del municipi dins l’àrea metropolitana. És el cas de Maria Gallardo, Miquel Estruch, Joaquim Padrós, Martí Serra, Josep Gil i Enric Garí, que a tall d’e xemple diu: «No tenim bisbe, ni caixa, ni banc.» Oriol Lladó, president d’Òmnium Cultural: «Badalona ha quedat aïllada en el seu projecte, deslligada de cap política ambiciosa de transformació». La clau, «creure’ns que podem ser alguna cosa més». Hi ha fins i tot qui considera que Badalona no té ni tan sols el pes que li correspon dins el Barcelonès Nord. «Hi ha poblacions més petites amb més poder», lamenta el president del grup d’espeleologia, Enric Porcel. «Ens falta trempera», conclou Estruch.

No tothom ho veu tan negre. Josep Maria Rojo, de la Confraria de Sant Anastasi, creu que darrerament s’ha apujat el nivell. Això no treu, afegeix, que Badalona «ho tingui difícil per situar-se en el lloc que mereixem». El president de la Federació d’Associacions de Veïns, Julio Molina, veu una primera fase dins aquest mandat, amb pèrdua de pes polític, i una segona, la del darrer any, en què «la ciutat es va recuperant i les inversions comencen a arribar».

Les solucions? La psicòloga i membre del grup ciutadà que lidera el Fòrum Badalona Educa, Mercè Rovira, advoca per potenciar elements com ara la platja, la Rambla i les restes romanes per fer de Badalona una ciutat atractiva a ulls d’altres ciutadans.

La clau, per Oriol Lladó, és «creure’ns que podem ser alguna cosa més». I afegeix: «Badalona té grans capitals que és possible explotar. Té una societat civil forta, amb entitats vigoroses i molt actives, un gran front marítim i una esplèndida àrea forestal. També disposa d’espais singulars, com ara Dalt de la Vila i les masies de Pomar i Canyet.»