El canvi d’alcalde de Mataró a mig mandat no ha suposat cap problema. Al contrari. Els mataronins no els ha costat fer-se seu el socialista Joan Antoni Baron, després del llarg lideratge de Manuel Mas. Fins i tot el relleu, segons les opinions dels ciutadans, ha estat positiu. Atribueixen al nou alcalde el paper dialogant i proper que ha tingut fins ara amb els ciutadans i que trobaven a faltar en la figura del seu antecessor. El nou lideratge, però, va acompanyat de fortes crítiques cap a la resta del govern. Segons els enquestats, el problema més greu és que no han sabut treballar en equip i cadascú s’ha preocupat de les seves competències, i això no facilita la gestió municipal.

ESCOLTAR ELS VEÏNS
Els representants de les entitats veïnals que opinen sobre el mandat reconeixen l’esforç que s’ha fet per avançar en la participació ciutadana. Entenen que ara s’escolta més el veí, tot i que després el govern prengui les seves decisions. També valoren positivament la política de barris que s’ha engegat i es mostren optimistes amb vista a les millores que això pot representar per als veïns. Tot i això, la impressió que s’enduen molts dels enquestats sobre la gestió municipal és que no s’han presentat projectes ambiciosos. Només els qui coneixen el contingut del pla de desenvolupament social i econòmic de la ciutat en canten les excel·lències i confien que arribi a bon port, tot i que lamenten que els resultats es veuran a curt i mitjà termini. L’altre gran projecte que té el govern entre mans és el futur Tecnocampus, una macroinversió que vol potenciar tecnologia, coneixement i empresa, però que, per molts, hipotecarà d’altres necessitats més urgents del dia a dia que té la ciutat.

Mentre que el líder socialista surt reforçat a un any vista de les eleccions, els socis d’ICV i ERC no ho han fet bé als ulls dels ciutadans. Des de l’àmbit cultural són els primers a suspendre la gestió de Jaume Graupera al capdavant del Patronat de Cultura, però també des d’altres sectors de la societat assenyalen que les activitats culturals de la ciutat continuen sent les grans oblidades. Els artistes i intel·lectuals no s’han entès amb Graupera, a qui a més de poc lideratge i entusiasme critiquen que no hagi aportat projectes nous capaços de dotar la ciutat d’aquell element diferenciador que la faci més atractiva.

L’altre soci de govern encara treu pitjor nota, un 4,2, i és el més desconegut dels caps polítics que han valorat els enquestats. Alguns no saben quina és la seva feina dins del govern quan des de fa un any és el responsable de la política d’Habitatge. Precisament les crítiques pel fort creixement urbanístic que viu la ciutat i la manca d’habitatge social tot i les previsions, no ajuden Bargalló en les puntuacions que li han fet entitats veïnals i socials. El fet que la seva àrea es concentri en la tramitació d’ajuts per a l’habitatge potser tampoc ha afavorit que el ciutadà el conegui i el relacioni amb una tasca concreta.

D’altra banda, amb una insistència notable se situen els representants de les entitats esportives, que deixen constància que són els més «maltractats». Afirmen que s’han convertit en la «cosina pobra» de les accions municipals i a més ha fallat la comunicació amb el regidor del PSC Ivan Pera.

L’OPOSICIÓ, MOLT FLUIXA
Els grups de l’oposició han passat bastant desapercebuts pels enquestats. Tot i això, les puntuacions donen més bona nota al portaveu de CiU, Joaquim Esperalba, a qui alguns enquestats consideren que no s’ha preocupat prou pels temes de ciutat. En canvi, sí que reconeixen a Paulí Mojedano, del PP, aquesta feina de contacte amb els veïns, tot i que després també acaben suspenent la seva actuació.