| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dijous, 25 de maig de 2006 > Sobre l’escolarització i el frau popular
CHRISTIAN NEGRE. CALELLA (MARESME).. [...] Tots els governs prenen resolucions que no agraden a tothom, siguin de dretes o d’esquerres (si és que aquesta diferència encara té sentit avui dia). En aquesta darrera legislatura, una de les moltes decisions que va prendre el govern fou la de suprimir la puntuació que es concedia als fills del professorat a l’hora d’accedir al sorteig per a l’escolarització dels nens i nenes de tres anys. L’objectiu final pretenia equiparar les opcions de tots els infants i progressivament, abolir les diferències entre escola pública i concertada. Malgrat ser professor d’una escola concertada de secundària amb un nen que s’ha d’escolaritzar el proper curs escolar i, per tant, de no poder disfrutar ja dels punts que abans havien disposat els meus companys de professió, entenc la decisió que ha pres el govern. El context sociocultural és complex. Durant aquests darrers anys els pares del meu municipi han sofert l’ineficient procés de matriculació. La novetat d’aquest any consistia a comprovar que l’adreça del DNI fos la mateixa que la que apareix al padró. Malgrat la suposada bona voluntat de la proposta, aquesta també ha estat insuficient. A la mateixa llista on apareixia el meu fill, n’hi havia al menys cinc que compartien una puntuació que no els corresponia. Dit d’una altra manera: els seus pares, segons la llei, havien fet trampes. El frau és relativament senzill de realitzar: consisteix a demostrar que la família resideix al municipi malgrat que no sigui cert. Només cal aconseguir un empadronament. Aquesta tasca suposa tenir algun familiar o amic al municipi, haver-hi residit o ser propietari d’una finca, entre altres coses. Presentant un simple contracte a l’Ajuntament pots aconseguir que les dues adreces siguin iguals. El meu fill entrarà a l’escola on treballo. Hem tingut sort, però el fill d’una amiga meva, no. D’altres que han fet trampes li han passat al davant. Aquest tràngol és preocupant, injust i molt incòmode. No només genera conflictes entre ciutadans, sinó també entre els pares i les escoles, relació que, malauradament, no gaudeix de gaire prestigi a l’actualitat. Considero que les autoritats competents haurien de procurar crear un sistema igualitari realment eficaç procurant cobrir les necessitats de tots els ciutadans. |
 | |||
|