dilluns, 15 de maig de 2006 > Mobilitat al Maresme, per fi solucions
La proposta del ministeri és una primera proposta i és una bona proposta. La primera després de molt de temps desperar. Desperar propostes i solucions. És lhora daprofitar-ho
tribuna
JOAN ANTONI BARON..
La recepció als ajuntaments de la comarca dun estudi informatiu del Ministeri de Medi Ambient sobre el trasllat de lN-II ha reobert el debat sobre la mobilitat al Maresme. Un debat bizantí que ha generat hores i hores de discussió. Un debat al qual crec que cal anar posant fi i entrar en el terreny de les solucions. La proposta que ara sens presenta podria avançar aquestes solucions. La mobilitat del Maresme ha de respondre a un determinat model territorial, i cal tenir clares les nostres necessitats de mobilitat. Hi ha quatre necessitats bàsiques que el model de mobilitat ha de resoldre a la nostra comarca: la comunicació ràpida amb Barcelona i amb Girona-França, la mobilitat ràpida amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, i la bona comunicació entre les ciutats i els pobles de la mateixa comarca. La comunicació ràpida amb Barcelona i Girona-França, amb el que suposa també daccés als aeroports i a les futures estacions del tren de gran velocitat, ens queda assegurada per la C-32 actual i el perllongament que sen farà cap al nord. La comunicació ràpida amb les comarques vallesanes, ens la garanteix la C-60 i ens la millorarà lanomenat quart cinturó. La mobilitat entre les poblacions del Maresme, ens lha dassegurar una via de nova construcció, paral·lela i pròxima a la C-32. És la millor manera de guanyar capacitat de transport, garantir una millor comunicació i alliberar lN-II del trànsit actual i permetre que es converteixi en una via cívica. Queda el debat de com ha de ser i per on ha de passar aquesta nova via. Aquests són els detalls que caldrà discutir ajuntament amb ajuntament, per ajustar-la tan bé com sigui possible a la topografia del terreny, als nuclis urbans consolidats i a les necessitats de connexió amb cada centre urbà. Cal fer-ho i fer-ho bé. A Mataró ja ho hem començat a fer, pel canvi radical que suposarà als accessos per la banda nord de la ciutat, separant el trànsit de pas del tronc central de lautopista del trànsit, més urbà, de les calçades laterals. Tot plegat, una inversió prevista de més de 61 milions deuros que es finançarà a partir de lacord marc subscrit per la Generalitat i el Ministeri de Foment per a la millora de lN-II. Una bona solució per resoldre els problemes dels accessos pel nord a Mataró, i la millor manera de garantir que lavinguda del Maresme continuarà el camí fins a convertir-se definitivament en un gran passeig urbà. Hem de fer aquest debat, sense obviar dues qüestions fonamentals: els peatges i el transport públic. Pel que fa als peatges, he dit altres vegades que tenim el trist honor de ser els degans en el pagament de peatges a Espanya. I això shauria dacabar per a la gent del Maresme. Sense que sigui partidari de laixecament universal de barreres, que col·lapsaria sense remei la C-32, el debat dels peatges sha dafrontar de manera global, i sha de posar fi a levident discriminació de què és objecte el nostre país en relació amb altres territoris. El fet que el pla dinfraestructures a Catalunya inclogui propostes sobre el transport públic, tant ferroviari com per carretera, obre noves expectatives sobre una mobilitat més sostenible. Per a la comarca, projectes com ara el tren orbital Mataró-Vilanova posen el debat sobre el futur de la línia C-1 de rodalies damunt la taula. I això pot tenir un gran impacte sobre el territori i sobre la mobilitat. La proposta del ministeri és una primera proposta i és una bona proposta. La primera després de molt de temps desperar. Desperar propostes i solucions. És lhora daprofitar-ho.
|