El president d’ERC va comparèixer després de la reunió de l’executiva extraordinària acompanyat del secretari general, Joan Puigcercós; la portaveu, Marina Llansana; el portaveu parlamentari, Joan Ridao, i dels sis consellers destituïts. La formació va analitzar les causes i repercussions de la seva expulsió del tripartit, que el president dels republicans va saber al matí per via de Josep Bargalló, poc abans que el president de la Generalitat li ho comuniqués oficialment. ERC se la temia des de dissabte, quan el consell nacional va ratificar el no a l’Estatut. En el breu contacte, Carod-Rovira va advertir Maragall que la seva decisió «fa radicalitzar la campanya del referèndum». Esquerra, que en benefici de la continuïtat del govern, s’havia compromès amb Maragall a fer una campanya suau que no posés en dificultats els seus socis, canvia radicalment d’estratègia un cop fora del govern. El president d’ERC va anunciar que el partit –inclosos els consellers destituïts, alguns dels quals es confessaven entusiasmats– s’aboca perquè «el 18 de juny Catalunya digui prou». La formació estudia utilitzar el Diguem no de Raimon com a lema. Esquerra preveu fer 1.200 mítings per a una consulta que ha convertit en un plebiscit ja que, més enllà de l’Estatut sorgit de les Corts espanyoles, es proposarà «un no a la subordinació de Catalunya als interessos d’Espanya i un no a la subordinació als interessos de determinats grups econòmics». Aquests són els dos mo tius que expliquen l’expulsió de l’executiu, segons els republicans. Carod-Rovira va recordar que les crisis més importants del tripartit s’han succeït quan «s’ha imposat a Catalunya la voluntat del PSOE», com quan el van fer cessar a ell com a conseller en cap per l’entrevista amb ETA o a l’exconseller de Governació, Joan Carretero, per les declaracions que va fer contra José Luis Rodríguez Zapatero. Va criticar el PSC i Maragall «per haver subordinat un cop més els interessos de Catalunya als del PSOE» i va deixar clar que «portant a terme la primera part de l’acord Mas-Zapatero» i «sotmetent-se al pacte psoevergent» ha decidit «donar per acabat el pacte del Tinell». Va lamentar que «pesa més el futur del govern del PSOE i del president del govern espanyol que el de Maragall i el PSC».
ERC va denunciar que en la decisió de Maragall de fer-los fora també hi ha pesat la pressió de determinats sectors econòmics, als quals els era «incòmode» que els republicans gestionessin temes com ara l’adjudicació de concessions de telefonia mòbil i de canals de TDT, el futur de l’operador de cablejat Al-pi, el pla sectorial d’equipaments comercials i l’oficina antifrau. «Les adjudicacions i concessions en aquests àmbits explicaran moltes coses», va dir Carod-Rovira, i va instar a «observar amb atenció» qui se’n responsabilitzarà.
Junt amb els consellers d’ERC, cessaran els més de 200 alts càrrecs de la formació al govern. Carod-Rovira, que va garantir un traspàs «seriós, responsable i elegant», va deixar clar que la nova situació comportarà que actuïn amb «total llibertat» al Congrés i al Parlament, on va suposar que el President «ja deu tenir altres suports», en referència a CiU. El president dels republicans va fer una valoració «molt positiva» de la seva tasca al govern i va fer un repàs d’algunes de les accions empreses pels sis departaments d’ERC.
NOU TRIPARTIT, POSSIBLE
«La bona notícia del dia és que abans que acabi l’any hi haurà eleccions», va considerar Carod-Rovira, que va assegurar que «tornarem d’una altra manera». El líder d’ERC no va tancar la porta a la possibilitat que es pugui reeditar el tripartit després de les eleccions anticipades sempre que es fes a partir de «condicions molt diferents». Tot i això, va donar per fet que els socialistes estan més interessats a pactar amb la federació nacionalista. I no va garantir que donessin suport a l’actual President en una nova investidura.
)
